Excursió a Santa Llúcia de Puigmal

De la boca Santjoanina del túnel de Collabós a Santa Llúcia de Puigmal.

Itinerari fàcil, que transcorre en part per una pista forestal i per l’altre a traves de PR 60 conegut com el Camí de les Ermites, ens permetrà contemplar una impressionant fageda i conèixer l’antiga Vil·la de Santa Llúcia de Puigmal en la vessant garrotxina del Ripollès.

Fitxa:
Punt de sortida : a la retonda de la carretera C26 que distribueix el trànsit cap a Olot, Camprodon i St. Joan. Alçada aprox. 900 metres
Lloc de destí: Ermita de Santa Llúcia de Puigmal . Alçada aprox. 870 metres
Punt mes alt: Coll de L’Home Mort . Alçada aprox. 1100 metres.
Recorregut : 7,1 Qm.. Mes de 2 hores.
Recomanacions: fer-la a la tardor

LA GIRONA

Sortim a costat de la carretera C26 en el trencat que va a la Masia de la Girona a pocs minuts passarem per davant el Mas.

En aquest indret el dia de St. Jaume de l’any 1632, en Joan de Serrallonga venint de França per el costat de Camprodon , en una de les dues vegades que es va haver d’axil·lar-se per lliurar-se de la persecució que patia per les seva malifetes, va conèixer una jove que era la dona del moliner de Castelló d’Empúries i coneguda per el nom de Joana la Massissa , Joan Sala la va acompanyar fins a Núria sembla ser que varen fer bona amistat en aquest viatge, posteriorment Joana va enviudar i l’hi va faltar temps per buscar i reunir-se amb el bandoler per conviure amb ell fins que va ser fet pres i executat per el virrei , la història diu que va col·laborar en algun atracament.


Seguirem sempre la pista forestal en direcció sud, a pocs minuts trobarem una explanada a la dreta del camí
, en aquest indret entre els anys 1984 i 1986 l’empresa “Unión Texas” va fer-hi unes prospeccions petroleres, amb un gran desplegament de mitjans i diners, sembla ser que varen trobar petroli i gas natural però el que no sabem es si amb l’abundància necessària per a ser explotat.

CARTELL DEL PR60

Sense deixar la pista seguirem fins a l’indret on trobarem una senyal del PR60 l’anomenat camí de les Ermites, en aquest punt la senyal ens indica que hem fet 3.4 Qm. De camí i en resten 3,7 Qm fins el nostre destí, les marques ens portaran en alguns moments per la mateixa pista i en altres per uns corriols. Es aquí on gaudirem dels colors d’una impressionant fageda això si , a la tardor.

LA FAGEDA

Arribarem a un collet evident , el Coll de L’Home Mort, es el pas natural per anar de St. Joan a la Vall de Bianya, per tant a partir d’aquest punt ens endinsarem a la vessant garrotxina sense deixar el Ripollès ja que estem encara en el terme de St. Joan.

Expliquen que un amo de la Girona va anar a la fira de St. Lluc a Olot a vendre els vedells, algú va veure com s’embutxacava els diners a l’americana, de tornada, el cap tard en aquest coll de L’home Mort uns lladregots varen aturar-lo i li demanaren la cartera, ell que era un home espavilat va contestar “aquell d’allà el reco també amb vol robar” els lladres varen girar-se per saber de qui els parlava, ell amb una revelada va picar amb el bastó al que tenia a la dreta i quasi va atropellar amb l’embranzida de l’euga al de l’esquerra i va fugir a tot galop camí avall cap a la Girona.

COLL DE L’HOME MORT

No deixarem aquest lloc sense fixar-nos amb la muntanya que tenim al costat dret en direcció al destí, es Castelltallat o també conegut per la gent del país com Castilla, es el cim mes alt del municipi amb 1269 metres.

Des de temps immemorial els santjoanins tenen el dret anar-hi a fer llenya, es un bosc de bruixes segons la tradició popular, el que passa es que era molt espès i mes d’un si havia perdut.

MIRADOR DELS CIMS DE L’ALTA GARROTXA

Un cartell ens anunciarà un mirador, al fons veurem els cims de l’Alta Garrotxa on destaca punxegut el Bessagoda , a la dreta hi ha el Comanegre i al fons a l’esquerra la Mare de Déu del Mont, divisarem un munt de boscos d’alzines i de roures, fusta ideal per a fer carbonet, als anys vuitanta encara es podien interpretar algunes places de carboners amb les restes de les piles i les cabanes,

Hi ha una historia que expliquen els mes vells d’aquestes contrades: un carboner tenia una dona que l’ajudava , ella era extremadament lletja per desgracia seva, els que freqüentaven aquell indret sentien que la dona sempre cridava “he de pujar la saca o no?” en principi interpretaven que era per ensacar el carbó una vegada el.laborat , però no..., uns varen interpretar millor el sentit de la frase, si el carboner tenia ganes de fer l’amor l’hi responia que si , que la pujes, ja que no
s‘excitava si no l’hi tapava el cap.

TORRENTS

Passarem per els Mas de Torrents , podem aprofitar per omplir la cantimplora a la font que hi ha a costat del camí. Seguint trobarem un cartell que anuncia que resten 600 metres per arribar a Santa Llúcia de Puigmal, la pista es bifurca la que marxa per la dreta ens portaria al coll de Santigosa, nosaltres seguirem el nostra camí

STA: LLUCIA DE PUIGMAL
Desprès de recórrer 7,1 Qm . i mes de dues hores de camí arribem a l’ermita de Sta. Llúcia,
Centre neuràlgic de la Vil·la que l’any 913 ve esmentada amb el nom de Puyamalo en el document que marca els límits de la propietat de l’abadessa Emma en el moment de prendre possessió del Monestir de St. Joan.
L’Església va ser consagrada l’any 1165 per el Bisbe de Vic Pere de Redorta, va ser parròquia, també va dependre del Monestir de Ripoll , del de St. Joan i de Sant Julià de Vallfogona.
La dita diu “ Santa Llúcia de Puigmal , 12 dies per Nadal”, per tant la festa es celebra el dia 13 de desembre, hi ha un gran aplec, en els anys seixanta la festa era en el seu punt mes àlgic, ja que hi havia a St. Joan un bon grapat de sastres i un munt de modistes, la festa religiosa com ara es feia a l’ermita amb missa i cant dels goigs,, sardanes i un bon tec i a la tarda a la Casilla el ball , per cert era el dia que les noies dels cosidors de St. Joan coneixien els joves galants d’Olot i la seva comarca, diuen que era una de les millors festes de l’any.

Per tornar tenim diferents propostes, recular per el mateix camí ,o seguir les marques del PR60 que ens portaran a St. Ponç d’Aulina i després a 200 metres del indret on hem iniciat l’itinerari, també podem tornar per a l’ermita de St. Antoni de Padua seguin el traçat invers de PR , o anar al coll de Santigossa per després arribar a Sant Joan per la antiga carretera d’Olot.

Aquesta sortida es editada a la guía de senderisme que El Reixac posa al

servei dels seus clients.

Per a mes informació www.elreixac.com