En “Girona“ cosint panotxes a l’eixida del ReixacEn Girona, es el sobrenom que els pagesos de la zona coneixen en Josep Vergés i Cels, ell va desenvolupar els seus últims anys d’activitat agrícola i ramadera al mas la
Girona, aquesta masia es coneguda perquè en aquest indret el dia 25 de juliol de 1633 en Joan de Serrallonga va segrestar la Joana Maria Artigues “la Massissa” vidua del fariner de Castellò d'Empuries (si voleu més informació sobre aquest tema aneu a: “Excursió a Sta. Llúcia de Puigmal”).
En Girona es tot un personatge, te una gran inquietud perquè les coses de pagès no es perdin, sobre tot en utilitzar expressions pròpies d’aquestes contrades, ès un ferm defensor de l’agricultura i ramaderia responsable, avui que hi ha gran interès en fer les coses ben fetes ell sempre en va ser un bon exemple.
Les eines de pagès per ell es un patrimoni a preservar, ha fet el seu museu particular i ha reproduït en miniatura tots aquells mecanismes emprats en les eines del camp que avui ja no subtilitzen.
En el Reixac també hi podem trobar la seva empremta, es l’autor de tots els forcs de panotxes que hi ha repartits en els allotjaments a tall d’ambientació, també es l’autor d’algunes eines de fusta per remenar la palla , forques, rampins, etc.
Es una persona de conversa fàcil, amable, agradable , simpàtic i sobre tot divertit. Sovint explica histories d’aquelles que es contaven vora el foc o desgranant les panotxes del blat de moro, alguns exemples son les dites que surten en l’entrada ”Excursió a Sta. Llúcia de Puigmal”.
En fi... que els Déus ens donin Girona per molts anys.
Girona, aquesta masia es coneguda perquè en aquest indret el dia 25 de juliol de 1633 en Joan de Serrallonga va segrestar la Joana Maria Artigues “la Massissa” vidua del fariner de Castellò d'Empuries (si voleu més informació sobre aquest tema aneu a: “Excursió a Sta. Llúcia de Puigmal”).
En Girona es tot un personatge, te una gran inquietud perquè les coses de pagès no es perdin, sobre tot en utilitzar expressions pròpies d’aquestes contrades, ès un ferm defensor de l’agricultura i ramaderia responsable, avui que hi ha gran interès en fer les coses ben fetes ell sempre en va ser un bon exemple.
Les eines de pagès per ell es un patrimoni a preservar, ha fet el seu museu particular i ha reproduït en miniatura tots aquells mecanismes emprats en les eines del camp que avui ja no subtilitzen.
En el Reixac també hi podem trobar la seva empremta, es l’autor de tots els forcs de panotxes que hi ha repartits en els allotjaments a tall d’ambientació, també es l’autor d’algunes eines de fusta per remenar la palla , forques, rampins, etc.
Es una persona de conversa fàcil, amable, agradable , simpàtic i sobre tot divertit. Sovint explica histories d’aquelles que es contaven vora el foc o desgranant les panotxes del blat de moro, alguns exemples son les dites que surten en l’entrada ”Excursió a Sta. Llúcia de Puigmal”.
En fi... que els Déus ens donin Girona per molts anys.
Els rampins d’aquestes fotos son obre d’en “Girona”
