Excursió a Santa Llúcia de Puigmal

De la boca Santjoanina del túnel de Collabós a Santa Llúcia de Puigmal.

Itinerari fàcil, que transcorre en part per una pista forestal i per l’altre a traves de PR 60 conegut com el Camí de les Ermites, ens permetrà contemplar una impressionant fageda i conèixer l’antiga Vil·la de Santa Llúcia de Puigmal en la vessant garrotxina del Ripollès.

Fitxa:
Punt de sortida : a la retonda de la carretera C26 que distribueix el trànsit cap a Olot, Camprodon i St. Joan. Alçada aprox. 900 metres
Lloc de destí: Ermita de Santa Llúcia de Puigmal . Alçada aprox. 870 metres
Punt mes alt: Coll de L’Home Mort . Alçada aprox. 1100 metres.
Recorregut : 7,1 Qm.. Mes de 2 hores.
Recomanacions: fer-la a la tardor

LA GIRONA

Sortim a costat de la carretera C26 en el trencat que va a la Masia de la Girona a pocs minuts passarem per davant el Mas.

En aquest indret el dia de St. Jaume de l’any 1632, en Joan de Serrallonga venint de França per el costat de Camprodon , en una de les dues vegades que es va haver d’axil·lar-se per lliurar-se de la persecució que patia per les seva malifetes, va conèixer una jove que era la dona del moliner de Castelló d’Empúries i coneguda per el nom de Joana la Massissa , Joan Sala la va acompanyar fins a Núria sembla ser que varen fer bona amistat en aquest viatge, posteriorment Joana va enviudar i l’hi va faltar temps per buscar i reunir-se amb el bandoler per conviure amb ell fins que va ser fet pres i executat per el virrei , la història diu que va col·laborar en algun atracament.


Seguirem sempre la pista forestal en direcció sud, a pocs minuts trobarem una explanada a la dreta del camí
, en aquest indret entre els anys 1984 i 1986 l’empresa “Unión Texas” va fer-hi unes prospeccions petroleres, amb un gran desplegament de mitjans i diners, sembla ser que varen trobar petroli i gas natural però el que no sabem es si amb l’abundància necessària per a ser explotat.

CARTELL DEL PR60

Sense deixar la pista seguirem fins a l’indret on trobarem una senyal del PR60 l’anomenat camí de les Ermites, en aquest punt la senyal ens indica que hem fet 3.4 Qm. De camí i en resten 3,7 Qm fins el nostre destí, les marques ens portaran en alguns moments per la mateixa pista i en altres per uns corriols. Es aquí on gaudirem dels colors d’una impressionant fageda això si , a la tardor.

LA FAGEDA

Arribarem a un collet evident , el Coll de L’Home Mort, es el pas natural per anar de St. Joan a la Vall de Bianya, per tant a partir d’aquest punt ens endinsarem a la vessant garrotxina sense deixar el Ripollès ja que estem encara en el terme de St. Joan.

Expliquen que un amo de la Girona va anar a la fira de St. Lluc a Olot a vendre els vedells, algú va veure com s’embutxacava els diners a l’americana, de tornada, el cap tard en aquest coll de L’home Mort uns lladregots varen aturar-lo i li demanaren la cartera, ell que era un home espavilat va contestar “aquell d’allà el reco també amb vol robar” els lladres varen girar-se per saber de qui els parlava, ell amb una revelada va picar amb el bastó al que tenia a la dreta i quasi va atropellar amb l’embranzida de l’euga al de l’esquerra i va fugir a tot galop camí avall cap a la Girona.

COLL DE L’HOME MORT

No deixarem aquest lloc sense fixar-nos amb la muntanya que tenim al costat dret en direcció al destí, es Castelltallat o també conegut per la gent del país com Castilla, es el cim mes alt del municipi amb 1269 metres.

Des de temps immemorial els santjoanins tenen el dret anar-hi a fer llenya, es un bosc de bruixes segons la tradició popular, el que passa es que era molt espès i mes d’un si havia perdut.

MIRADOR DELS CIMS DE L’ALTA GARROTXA

Un cartell ens anunciarà un mirador, al fons veurem els cims de l’Alta Garrotxa on destaca punxegut el Bessagoda , a la dreta hi ha el Comanegre i al fons a l’esquerra la Mare de Déu del Mont, divisarem un munt de boscos d’alzines i de roures, fusta ideal per a fer carbonet, als anys vuitanta encara es podien interpretar algunes places de carboners amb les restes de les piles i les cabanes,

Hi ha una historia que expliquen els mes vells d’aquestes contrades: un carboner tenia una dona que l’ajudava , ella era extremadament lletja per desgracia seva, els que freqüentaven aquell indret sentien que la dona sempre cridava “he de pujar la saca o no?” en principi interpretaven que era per ensacar el carbó una vegada el.laborat , però no..., uns varen interpretar millor el sentit de la frase, si el carboner tenia ganes de fer l’amor l’hi responia que si , que la pujes, ja que no
s‘excitava si no l’hi tapava el cap.

TORRENTS

Passarem per els Mas de Torrents , podem aprofitar per omplir la cantimplora a la font que hi ha a costat del camí. Seguint trobarem un cartell que anuncia que resten 600 metres per arribar a Santa Llúcia de Puigmal, la pista es bifurca la que marxa per la dreta ens portaria al coll de Santigosa, nosaltres seguirem el nostra camí

STA: LLUCIA DE PUIGMAL
Desprès de recórrer 7,1 Qm . i mes de dues hores de camí arribem a l’ermita de Sta. Llúcia,
Centre neuràlgic de la Vil·la que l’any 913 ve esmentada amb el nom de Puyamalo en el document que marca els límits de la propietat de l’abadessa Emma en el moment de prendre possessió del Monestir de St. Joan.
L’Església va ser consagrada l’any 1165 per el Bisbe de Vic Pere de Redorta, va ser parròquia, també va dependre del Monestir de Ripoll , del de St. Joan i de Sant Julià de Vallfogona.
La dita diu “ Santa Llúcia de Puigmal , 12 dies per Nadal”, per tant la festa es celebra el dia 13 de desembre, hi ha un gran aplec, en els anys seixanta la festa era en el seu punt mes àlgic, ja que hi havia a St. Joan un bon grapat de sastres i un munt de modistes, la festa religiosa com ara es feia a l’ermita amb missa i cant dels goigs,, sardanes i un bon tec i a la tarda a la Casilla el ball , per cert era el dia que les noies dels cosidors de St. Joan coneixien els joves galants d’Olot i la seva comarca, diuen que era una de les millors festes de l’any.

Per tornar tenim diferents propostes, recular per el mateix camí ,o seguir les marques del PR60 que ens portaran a St. Ponç d’Aulina i després a 200 metres del indret on hem iniciat l’itinerari, també podem tornar per a l’ermita de St. Antoni de Padua seguin el traçat invers de PR , o anar al coll de Santigossa per després arribar a Sant Joan per la antiga carretera d’Olot.

Aquesta sortida es editada a la guía de senderisme que El Reixac posa al

servei dels seus clients.

Per a mes informació www.elreixac.com

El Reixac, a les revistes ...

Marian i Jasé Luis

Vivir en el Campo

Marian Montoro i José Luis Sànchez

Son dos joves fotògrafs , graduats a l’Escola de Fotografia de l’Universitat Politècnica de Catalunya.

Són els primers professionals que es fixaren en les possibilitats del Reixac, era la tardor de l’any 2003 que vingueren a fer un reportatge fotogràfic de la casa, que fou publicat a la revista

“Vivir en el Campo” en el nº 8 de gener de 2004 .
Posteriorment altres fotos d’aquell reportatge, foren publicades en la revista “ Turismo Rural” en el nº 113 de març de 2007.

Aquest fotògrafs, s’han especialitzat en interiorisme, viatges i arquitectura, si voleu saber més de la seva obra podeu trobar informació a: http://www.sanchezymontoro.com/

Turismo Rural

El Reixac, Micro-clima

Preparant la ratafia

Tots els ingredients

Plantant les flors







inci de la vall de "Coll del Pal"

El Reixac

som al prepirineu, a la falda de la Serra Cavallera amb el seu cim mes emblemàtic el Taga de 2040 metres d’alçada.
Estem just al final d’una vall que recull les aigües de pluja i neu que cauen a la serra Cavallera, el torrent que les porta es diu de “coll del Pal” aquestes aigües pures acaben al riu Ter, no gaire lluny de la casa .

Aquesta petita vall del torrent de Coll del Pal, te una disposició geogràfica que la diferencia dels altres indrets de la contrada, ja que s’hi produeix un micro-crima que fa possible una varietat de flora impensable en el territori en general.

Això permet trobar en els entorns del Reixac, tot tipus de fruits boscans, per fer melmelades, licors, rams de flors, recol·lectar herbes remeieres, o anar a buscar tot tipus de bolets.

A la primavera, per els volts de St. Joan, es tradició a molts llocs del Pirineus elaborar la Ratafia, licor a base de crema d’anís, amb nous tendres i macerat amb diverses herbes en el punt mes àlgic de la seva floració, cada fabricant te la seva recepta i el resultat final sempre es diferent, te a veure amb la quantitat de plantes i flors que s’utilitzen i amb el temps de maceració.

La Carme del Reixac ha conreat en el seu terme quasi la totalitat d’herbes necessàries per fer una excel·lent Ratafia , informació que posa a l’abast dels hostes del Reixac a la primavera.

A la tardor en una de les sortides que tenim programades també ensenyem als nostres hostes a fer un licor de procedència del nord “ El Pacharan” , cal recollir els aranyons (arándanos o andrinas) i posar-los a macerar amb aiguardent a sol i serena durant 40 dies.

el "paxaran"

El Reixac, terra de llegendes.

La casa de turisme rural el Reixac, de St. Joan de les Abadesses, esta situada
Dins el territori que Emma de Barcelona, filla del Comte Guifré el Pelós va repoblar a finals de l’any 900.
El primer document que hi figura la casa es un capbreu i es de l’any 1397 i es conserva en el monestir de St. Joan. Per tant la casa pagava els delmes al monestir regit primer per Abadesses i desprès per Abats.

Emma fou la primera abadessa i la que aporta al monestir la majoria de territori, però potser la mes coneguda fou Adalaisa, es la que la literatura va associar amb el comte Arnau.

El Comte Arnau , ha esdevingut el mite de Catalunya , durant la renaixença els més importants escriptors s’inspiraren en la tradició oral i en la cançó de comte Arnau per fer l’obra literària sobre el personatge llegendari. Entre molts destaquen Maragall, Carner, Segarra, etc.

Fou Joan Maragall que passava els estius a St. Joan , on conegué de forma directa la tradició oral de la paraula d’un personatge introvertit de l’època, que en el petit claustre de l’abadia explicà a Maragall que en aquell indret hi havia el passadís secret per on entrava Arnau per visitar la cambra de l’abadessa Adalaisa.

Maragall en les seves estades estiuenques a la Vila de St. Joan, escriví la Vaca Cega, els Goixts de la Verge de Núria i inicià la seva obra “el Comte Arnau”

Sant Joan de les Abadesses, cada any a finals de juliol i principis d’agots organitza un festival d’estiu sota el nom de “Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau” un dels espectacles es la representació escènica de l’obra que feu Maragall, l’obra es un espectacle que combina el teatre, la musica i la dansa i es representa en el claustre del monestir on l’obra del poeta situa la relació amorosa entre Arnau i Adalaisa.
La resta d’espectacles del Cicle tots tenen a Arnau com font d’inspiració artística.

La casa de turisme rural el Reixac, juntament amb l’oficina de turisme de St. Joan de les Abadesses, durant tot l’any, ofereixen als seus hostes la possibilitat de visitar i conèixer els indrets mes emblemàtics de la llegenda a traves d’unes visites guiades.




informació i programació del “Cicle de Representacions del mite del Comte Arnau” i de les visites guiades als indrets de la llegenda a : http://www.santjoandelesabadesses.cat/
tel 972720599

El Reixac, cruïlla de camins

el Meridià Verd

Cartell indicatiu d'Itinerànnia

La casa de turisme rural el Reixac, de St. Joan de les Abadesses, esta situada estratègicament en una cruïlla de camins algun d’ells centenari, con el Camí de St. Jaume, i passa també, el GR 1, el Meridià Verd, els camins de la transhumància , el camí de la retirada i la recent xarxa de camins Itinnerania constituïda per els Consell comarcals del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà

Pels interessats en la descoberta del territori es un lloc ideal per a fer-hi estada poder recórrer els entorns i fruir de la natura i el paisatge.

El meridià Verd es un camí obert recentment, en motiu de la commemoració dels dos-cents anys d’instauració del metre com a unitat de mesura.
Els que teniu certa edat podeu recordar la definició del metre que s’aprenia en l’escola post guerra.” El metro (unidad de medida) es la diezmillonésima parte del cuadrante del meridiano terrestre que pasa por París y medido entre Dunquerque i Barcelona, el metro patrón, construido en titanio se conserva en el museo de pesas y medidas de Paris” ( a l’escola Franquista s’aprenien els conceptes de memòria sense deixar-se ni els punts ni les comes, com deien “la letra con sangre entra” tots aquells que supereu els cinquanta anys recordareu perfectament aquesta definició )

Avui es pot recórrer a peu un camí paral·lel al meridià que va donar la mesura base del sistema mètric, els governs de França i Catalunya, fomentaren aquest camí que en la part catalana va de BCN a la Frontera (sota el cim de Costabona, en el terme de Mollò) passant indrets meravellosos i no habituals en l’excursionisme d’aquest país. En el seu dia es va editar la guia amb les seves corresponents etapes i es va senyalitzar en la seva totalitat.

El Reixac, com hem dit es la cruïlla de tots aquest camins , cada vegada son mes els hostes que decideixen anar a la muntanya per gaudir de la natura, es per això que els propietaris del Reixac, han preparat un seguit d’itineraris a peu per els entorns es poden fer autoguiats, podeu ampliar la informació a http://www.elreixac.com/ o demanar-la a la Carme o en Ferran ( els propietaris del Reixac) en el tel 972720373.

Informació complementaria

.. Itinerànnia, es també això !

Segurament els arguments que tot seguit expressaré no son exactament els que varen inspirar l’inicií del projecte Itinerànnia, però segur que reforçaran el convenciment que aquesta iniciativa a d’anar endavant.

-Com les modes, tot torna... ara li torna a tocar a l’excursionisme , a finals del XIX i principis del XX hi va haver una corrent cultural. Basant-se en l’excursionisme i la recerca de les tradicions i el folklore va portar als il·lustrats de l’època a recórrer totes les valls i cims dels Pirineus, per tal de fotografiar i recopilar tot allò que un dia es podia perdre.

Avui els turistes “del Nord enllà...” vénen a casa nostra pel clima , pel territori i per la varietat del paisatge, per a ells el senderisme forma part d’una nova manera de viure, d’il·lustrar-se, de gaudir descobrint nous llocs i noves cultures. ...Itinerànnia vol facilitar tot això.

Omplir els sentits, és un repte desitjat per molts, i aconseguit per pocs. Solament per aquells que són capaços de trobar el benestar en les coses més senzilles, aquells qui cerquen la felicitat en el seu interior i qui desitgen trobar la resposta en els orígens, el món rural és la millor enciclopèdia per saber d’on venim i on anem.... Itinerànnia vol facilitar tot això.


Els aires dels prats i les muntanyes netegen el nostre interior i la nostra ment, un motiu per conscienciar-nos que els bons paisatges són el millor actiu per un territori que es vol dedicar al turisme,i sensibilitzar als nostres visitants que la preservació de la natura és indispensable per una vida millor.... Itinerànnia vol facilitar tot això.

El patrimoni monumental quasi sempre està immers en zones de gran qualitat ambiental i els millors indrets de qualitat ambiental estan en les zones de gran valor natural, és com el peix que es mossega la cua , no hi ha una cosa sense l’altra. A tall d’exemple, sabeu que els monestirs estan implantats en els llocs més bonics i millors del territori, ja que els homes i dones culturalitzades del moment podien decidir on volien viure. La gent d’avui també sap molt bé on vol anar. El Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural de l’Albera , el Parc Natural de la Garrotxa, l’espai protegit de les capçaleres del Ter i del Freser, etc... Sant Pere de Rodes , St. Quirze de Colera, Sta. Maria de Vilabertran, Besalú, Sta. Pau, St. Pere de Camprodon, St. Joan de les Abadesses, Sta. Maria de Ripoll, La vall de Núria, etc...tot aixó és Itinerànnia.

A principis de segle passat les classes benestants de Barcelona , ja cercaven en el nostre territori les aigües medicinals i el clima per fer vacances. Fins i tot la tendència a la vida sana fins hi tot s’ha implantat com una nova manera de fer turisme, en diem de salut, caminar és la millor recepta per tenir una vida més saludable, Avui els turistes més experts, del centre i del nord d’Europa, també ens trien per fer vacances de salut, per desconnectar del brogit de la feina diària, perquè el nostre territori és una destinació de pau i tranquil·litat,... per que Itinerànnia, és també això

La historia, les llegendes , les persones, el passat i el present, són els millors ingredients per a fer un país interessant, ..Itinerànnia està en un lloc interessant..,

El repte és ser, i a no trigar, la primera destinació en turisme de salut del continent, Per caminar no calen grans infraestructures, ni equipaments, ni inversions econòmiques desmesurades, però si que calen, establiments ben preparats i confortables per facilitar, desprès d’una bona ruta, una ràpida recuperació de l’esforç que aquesta pràctica representa. Al voltant del senderisme s’iniciaran un munt d’activitats econòmiques complementàries que caldrà cobrir. S’obren noves expectatives de negoci en el mont rural , les quals tindran a veure amb donar servei al turisme de salut..en aquest sentit Itinerànnia és una esperança..

Per assolir cims i objectius a la vida, cal fer com els muntanyencs, sempre amunt i mirant endavant...Itinerànnia és aixó...

Ferran Miquel

Aquest article fou publicat a la revista Pànxing Pirineus a la primavera de 2007

Més informació complementaria



ITINERÀNNIA
Xarxa de senders
Ripollès-Garrotxa-Alt Empordà

CAMINAR I ASSABORIR EL TERRITORI


Des de ja fa temps es va començar el projecte ITINERÀNNIA, una xarxa de senders interterritorial de més de 2.500 quilòmetres. El projecte suposa una de les primeres iniciatives de cooperació territorial en matèria turística i s'ha impulsat des de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l' Alt Empordà.

ITINERÀNNIA recupera les antigues vies de comunicació entre els pobles, per poder arribar a qualsevol racó, a qualsevol petit indret. La xarxa es retroalimenta dels actius naturals i culturals de tres àrees que són els principals atractius de visitants al nostre país i permet caminar del Pirineu fins al mar.

Serà el primer espai senderista de l’Estat que aplica el concepte de xarxa viària en àrees rurals, estructura que permetrà a l’usuari arribar a qualsevol punt del territori des de qualsevol lloc i moure’s amb absoluta llibertat i total seguretat per la zona.

Si en cotxe es pot arribar a qualsevol racó, ara, a peu, també serà possible. Com si es tractés d´una xarxa de carreteres, us podreu endinsar pels racons més emblemàtics de les nostres terres, descobrireu paratges de gran bellesa i disposareu d´una àmplia oferta d´activitats, restaurants i allotjaments propers als camins, on podreu descansar, gaudir de la gastronomia, i practicar l´activitat que més us agradi.

S’ha fet una selecció molt acurada de camins, seguint una metodologia i uns criteris comuns a les tres comarques. Aquests criteris són, per exemple, valorar si es passa a prop d’algun establiment turístic, d’algun servei bàsic de la comarca, d’algun recurs de molt alt interès... la xarxa ja està definida.


Camineu per la xarxa i pas a pas podreu descobrir...allotjaments amb encant, cuina tradicional, ermites romàniques, boscos silenciosos, cales captivadores, cuina d'autor, guies de natura, terres llegendàries, poblets encisadors, volcans adormits...

Com seguir la xarxa

La xarxa permet anar de qualsevol punt a qualsevol altre, en els dos sentits (com si fos una xarxa de carreteres). No té un inici i un fi, cadascú pot decidir el tram que vol fer en funció de: el temps que hi vulgui dedicar, els atractius que hi pot trobar, el lloc on vol dinar, l'establiment on està allotjat... Els camins d' Itinerànnia passen per quasi tots els pobles.

Els senyals que trobareu en els camins:

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL (pintada en el camí)

Seguiment del camí recte

Camí erroni

Camí a la dreta o a l’esquerra



SENYALITZACIÓ VERTICAL


La senyalització vertical consta d'un pal alt amb una banderola que indica com a màxim 4 topònims de poblacions. Des del punt on està situat el pal, aquests indrets estaran com a màxim a 6 hores de camí.

La senyalització vertical es trobarà a tots els encreuaments de xarxa, i en alguns lloc on el camí pugui ser especialment dubtós.

CARTELLERES

Trobareu una cartellera a cada població de dues cares, que permetrà situar-se i continuar per la xarxa:
Cara 1. Lloc on esteu situats i cap a on va el camí.
Cara 2. Mapa de tota la xarxa de la comarca i un mapa més petit amb les tres comarques


Informació: http://www.itinerannia.net/

info@itinerannia.net
Telf. Informació: 902 11 93 37

Voluntat i Constància

Façana principal

Carme Bo

Diuen que jo soc un manetes... sempre m’ha agradat remenar.
Rehabilitar el Reixac m’ha donat l’oportunitat de fer pràcticament tots els oficis: paleta, pintor, llauner, guixaire, fuster, etc...
Si avui contrastem les fotografies antigues amb les actuals, es evident que un canvi hi ha hagut.
Manetes o no, estic conten de com esta quedant la casa.
Sense la Carme, però, no hauria estat possible, ella es l’autentica ànima d’aquest indret.

L’any 1992 comprem el Reixac

Façana posterior l'any 1992
Cara sud l'any 1992

Amb la Carme sempre havíem somiat tenir una casa de pagès, quant es va presentar l’oportunitat, la varem aprofitar,
Aquesta masia, feia uns 10 anys que no era habitada, el seu propietari la va posar a la venda, en aquella època, un cúmul de circumstàncies ens va portar a comprar aquesta casa.
Des de aquell moment no hem parat de fer-hi millores, avui es un lloc confortable i agradable, ens costaria molt trobar un lloc alternatiu per a viure que ens agrades tant.