dimecres, 21 de desembre del 2011

“20 minutos” proposa anar a El Reixac aquest Nadal












Ahir el diari gratuït més important del país “20 minutos” en el seu Suplement Espacial de Regals de Nadal (distribuït a tot l’estat), va sortir una proposta de vacances a El Reixac a través del portal http://www.atrapalo.com/ l’Especial feia 8 propostes de viatges 4 en el nostre país, d’aquestes dues a Catalunya , una d’elles era la del Reixac la mes assequible, i les altres quatre eren a la resta del Mon .





de totes formes si voleu venir truqueu al tel . 72720373, 100 Euros es el preu per nit per a 4 persones , si sou una parella a 50 Euros . http://www.elreixac.com/


dissabte, 5 de novembre del 2011

Notes per un paisatge


Avui els que ens dediquem a qualsevol activitat que hi participa el públic en general i que d’aquest depenem, ens agrada que valorin els que nosaltres els oferim. En el nostra cas un indret especial per a fer-hi una curta o llarga estada en període de parèntesi professional, que fins i tot opinin per ajudar-nos a millorar.

Al fet que ens ha succeït fa uns dies surt de lo més inusual, a mes de fer-nos una bona opinió ens han fet una música, tocada per un instrument màgic i per un music genial.

Es tracte d’un ripollès en Miquel resident a Holanda des de fa uns 30 anys i la seva companya una holandesa l’Emy que parla un català perfecte, van aprofitar les vacances per retrobar els indrets que marcaren la seva infantesa i possiblement que son la inspiració del seu talent.

Amics del Reixac us invitem a escoltar la música de Miquel Padrós (heu de seleccionar El Reixac) combinada amb el soroll de l’aigua del Torrent del Coll del Pal i el rumor de la natura del Reixac.

Gràcies Miquel i Emy, per la vostra sensibilitat.
www.miquelpadros.nl

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Colors de Tardor














Imatges captades a Prats de Mollò el primer de novembre







dilluns, 17 d’octubre del 2011

Torna el Trial de “Nostàlgics”



En realitat el que torna, es els dos dies de trial de Santigosa de motos clàssiques. Aquesta serà la tercera edició i per sort la nostra casa El Reixac ha allotjat trialeros tots aquest anys.

I deia... Trial de Nostàlgics, perquè jo, no penso en les motos penso en les persones.... aquelles que un dia foren joves i capaços de suportar llargues i feixugues etapes amb fred., pluja o neu en els inicis del trial al nostra poble i en el que no més “clàssic” Tres Dies de Santigosa.

Deia les persones.... perquè aquets nous joves.... de edats voltant a la cinquantena mantenen l’esperit esportista d’abans i la saviesa dels que han sabut fer-se grans, valorant el plaer de retrobar-se per gaudir de la competició i compartir vivències de joventut en un indret ideal com es l’entorn que ofereix el Reixac.

Tot això ho dic perquè es producte de les xerrades que he tingut amb ells els anys anteriors... a tots se’ls veu bona gent, amb principis que van més enllà de l’esperit esportiu, valoren més que tot el fet de gaudir de la natura i en especial d’aquest nostre territori que els enganxa molt positivament, també de companyonia que es reviu en cada un dels trials que organitza el Moto Club Abadesses, i sobre tot de poder rememorar temps passats... que ja mai tornaran a ser iguals.

Ferran Miquel

dimecres, 12 d’octubre del 2011

A Sant Joan de les Abadesses, nits amb Txarango


El cantautor Cesk Freixas conversa amb l'Alguer Miquel dels Txarango en una entrega de la secció "El País sota els teus peus" de Nació Digital


Un alguer és un lloc on hi creixen plantes marines. L'Alguer, ja se sap, també és una ciutat del nord-oest de l'illa de Sardenya. El que potser costa més de trobar és que, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'herbassar o la ciutat han donat el nom a un total de 23 persones a tot el Principat. Vuit d'elles nascudes entre el 1980 i el 1989; quatre, entre el 1990 i el 1999; i onze, entre el 2000 i el 2009. No hi ha més dades, de moment. El nostre Alguer, això sí que ho sabem, és un dels vuit que va néixer a la dècada dels vuitanta.

La cançó: "Nits amb Txarango", de Txarango.

Alguer i Txarango, noms amb una certa èpica, i especials en la seva fonètica. Què hi ha? Un grup de música de la comarca del Ripollès, Txarango, i el seu cantant, l'Alguer, de Sant Joan de les Abadesses. Primer de tot, em pertoca resoldre un dubte que potser comparteixo amb els qui llegiu aquestes línies: què carai és això de Txarango? “Ve del charango, un instrument de corda tradicional dels Andes. Fa uns 5 o 6 anys en va caure un a les mans del guitarrista del grup. Com que és petit, sempre el portàvem amb nosaltres, en una època que tocàvem molt al carrer”. Molt bé. Primera ronda superada.

Escolta, Alguer, Sant Joan de les Abadesses queda molt lluny de tot, no? “Està tant lluny que ja torna a estar a prop”. D'acord, però no sé si ho he entès. “La gent de ciutat hi ve a l'estiu i a l'hivern, a buscar la fresca, i a buscar la neu”. I d'això en deu tenir la culpa la seducció d'un territori que s'ha forjat als peus dels Pirineus. Tot i així, el Ripollès, com totes les que queden lluny de l'àrea metropolitana, és una comarca amb risc de despoblament, d'un èxode rural lent i dolorós. “Els joves ripollesos que volen estudiar a la universitat, en comptes d’anar i venir cada dia, es veuen obligats a baixar a viure a la capital, així que la majoria hi viuen entre setmana”.

Els santjoanins hi aneu gaire, a Ripoll? “Sí, el fet que els pobles no estiguin gaire lluny entre ells, fa que la vida no sigui gens aïllada”. I com que administrativament formeu part de la província de Girona, i el riu que neix una mica més amunt, el Ter, també passa per la ciutat dels ponts, em veig una mica obligat a preguntar-te si hi aneu a fer alguna cosa, allà: “Crec que Olot i Vic cobreixen més la necessitat de ciutat propera”. Així doncs, la relació amb Girona podríem dir que és més institucional que no pas social. No passa res, Alguer. Girona és molt maca, però Olot i Vic també tenen el seu encant.

Sant Joan de les Abadesses té una mica més de 3.500 habitants, un alcalde del PSC i 36 col·lectius que li donen una vida associativa exemplar i admirable. “No sabria dir-te què és el que més m’agrada de Sant Joan. És l’escenari i el paisatge dels meus primers anys de vida. És el nen que duc a dins”. I m'etziba una frase que m'encongeix, senzilla i sincera, dita amb la veritat de qui ho ha viscut: “Crec que els nens de poble tenim molta sort”. Li pregunto si hi ha alguna cosa que no li faci el pes: “Suposo que les coses que no m’agraden de Sant Joan són les coses que no m’agraden d’enlloc”.

Si mai hi torno, sé que a Ca la Nati s'hi troba molta gent, els dies d'entre setmana, i també els dissabtes i diumenges. Amb un trosset de sort, hi podrem veure concerts en directe, que m'han comentat que, de tant en tant, s'hi acosta algun grup a fer-hi una mica d'actuació. Però escolta, Alguer, quina mena de nits hi ha a Sant Joan? “Sobretot durant els mesos d’estiu, la gent segueix les festes de poble en poble. Sempre som els mateixos, els que ens trobem a tot arreu!”. I si hi busco tranquil·litat? “Si surts a passejar i no vols trobar ningú, és fàcil aconseguir-ho”. Va bé saber-ho. I això de la tranquil·litat us ho ensenyen a l'escola? “Els valors propis d’aquesta zona rural ja te’ls aporta l’entorn”.

Sant Joan també té una població molt envellida. I es veu que la gent més gran té la seu del casal de jubilats i pensionistes al Palmàs: “L’ajuntament ha convertit aquest espai públic en un centre social per a diferents col·lectius del poble”. Una de les dades importants d'aquesta població està relacionada, precisament, amb el Palmàs, que és la casa pairal on va néixer Jaume Nunó, compositor de la música de l’himne nacional mexicà. “Cada any, quan Mèxic celebra la festa de la independència, molts dels mexicans residents al nostre país vénen a Sant Joan i es transforma, per un dia, en un poble mexicà”. Curiós, certament.

Resulta que la Festa Major d'aquest municipi del Ripollès es viu el segon diumenge de setembre, i que la plaça Major es converteix en la seva millor sala de concerts. Per allò de tenir una celebració ben animada i variada, a Sant Joan de les Abadesses s'hi fa teatre. Però no un teatre qualsevol. A Sant Joan hi ha el SAT, que és el grup de teatre del poble, “però que no té res a envejar a moltes companyies professionals”. El curs passat, per exemple, el SAT va arribar a la xifra rècord de més de 70 alumnes d'entre 6 i 17 anys. Des de fa molts anys, el grup de teatre interpreta cada estiu una adaptació del Mite del Comte Arnau, a partir del poema de Joan Maragall. En aquest enllaç podeu veure algunes fotografies de la representació d'enguany.

Com que el món de la bohèmia acostuma a acabar tard, necessito que m'indiquis algun lloc on poder descansar, Alguer. “És molt recomanable el turisme rural”. Per algun motiu en concret? “És una bona manera d’acostar-se al món de la nostra pagesia, o senzillament de trobar tranquil·litat”. Perfecte, crec que és el que buscava. “El Reixac és una casa a pocs quilòmetres del poble, situada en un entorn privilegiat que manté tot l’encant de les cases de pagès típiques de la nostra comarca”. Ja ho sabeu: un bon lloc per caminar i fer senderisme, per endinsar-se en unes muntanyes plenes de llegendes. “Amb una mica de mala sort, alguna nit, et pots trobar el Comte Arnau, que corre condemnat a vagar per sempre”. Ho tindré en compte.

Abans de marxar, però, l'Alguer em prepara un bon remenat de bolets. Tot i que ja ha començat la temporada i diuen que no se'n troben gaires, a Sant Joan hi ha algun racó que sempre se n'hi fan. Per acompanyar-ho, treu de l'armari una ampolla de vidre clar, un parell de gots i uns quants glaçons. Diu que la ratafia casolana és una de les begudes típiques de la zona. Doncs això, cap a dins i avall, que els vespres de Sant Joan comencen a ser freds. Les nits, ho deuen ser més. I no sé si aquesta nit juga l'Abadessenc, que és el club de futbol del poble i es veu que té molts seguidors. El que sí que sé és que l'Abadessenc té himne. I encara que s'hi esforci, diu que la mala memòria no l'ajuda a cantar-lo. “Si vols, i fos realment important, et puc buscar la lletra de l’himne”. No pateixis, Alguer, només era una curiositat.

Me'n vaig amb una última pregunta. I me n'emporto una resposta genial. Què t'ha aportat Sant Joan de les Abadesses? “En la música i en la vida m’ha aportat una cosa fonamental. Potser la més essencial perquè una persona pugui desenvolupar-se al llarg dels anys amb alegria, i amb la inquietud de qui sempre vol aprendre: una infantesa feliç”.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Janio Marti




Avui ens ha deixat un bon amic, el music Joan Antoni Martí, des de 1957 fins fa 6 anys, va exercir de music , compositor i director d’orquestra.

La seva orquestra va ser una de les habituals de les festes majors d’arreu, i en particular la de St. Joan de les Abadesses.

Vaig conèixer en Janio un diumenge a la sala de vall de Llanars, jo tenia uns 20 anys, aquell grup actuaven a reu del país, aquella setmana havia encadenat diversos concerts i l’home estava esgotat va demanar-me si podíem portar-li el seu cotxe fins a St. Joan i ell podria fer una petita becaina i descansar una estona, jo havia anat a Llanars amb un bon amic , va ser ell que va conduir el cotxe d’en Janio i jo vaig baixar la Betina una de les seves cantants habituals.

Aquell dia va ser l’inicií d’una admiració i un seguiment, que va durar fins que es va retirar dels escenaris

Janio Martí , va tenir un vincle molt gran amb el nostre poble, ja que com recordarem els de la meva edat, era l’orquestra que marcava la diferencia durant algunes dècades i nosaltres cada any en podiem gaudir.

La coneixensa que vaig tenir amb en Janio, em va permetre demanar-li que fes la sintonia de la Veu de St. Joan, cosa que va fer amb molta professionalitat i dignitat.

Us convido a mirar aquest reportatge que va fer TV3 no fa molt, on podreu veure la seva humanitat i la seva personalitat. "NIDYA"








Janio... moltes gràcies per les bones estones que ens havies fet passar, descansa en pau.

Ferran Miquel

dijous, 22 de setembre del 2011

D'on vénen els Miquel, Gasull o Llach?

Com podeu imaginar jo participaré en aquest estudi, ja m’he inscrit per formar part dels
50 Miquels que seran investigats per d’eterminar l’origen del meu cognom

Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) -ens mix entre el CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, amb finançament de l'Institut d'Estudis Catalans- s'han proposat determinar quin és l'origen dels cognoms catalans a partir de l'estudi del cromosoma Y de 2.500 ciutadans dels Països Catalans que tinguin com a primer cognom un dels cinquanta que han seleccionat.

Segons que explica el genetista Francesc Calafell, "la idea va sorgir arran de l'estudi que van fer investigadors de la Universitat de Granada d'un cognom molt particular, Colom, perquè volien determinar si Cristòfol Colom era català o genovès. Van tenir accés a les seves restes i van plantejar-se si seria possible determinar-ne l'origen geogràfic a partir de l'ADN, estudiant-ne el cromosoma Y, que es transmet de pares a fills". L'estudi va comportar l'anàlisi de mostres d'ADN de Colom's catalans i Colombo's italians, però finalment no va poder arribar a bon port, perquè "l'estudi genètic sobre material antic és complicat".

Arran d'aquest estudi, i malgrat els resultats fallits, els genetistes de l'IBE (CSIC-UPF) van pensar: "I per què no ho analitzem a l'engròs, amb els cognoms catalans?" Així, dels més de 3.000 cognoms catalans, en van seleccionar 50, assessorats per historiadors i filòlegs de l'IEC, amb l'ànim de saber principalment per què n'hi ha de molt freqüents (Ferrer, Soler, Serra, Vila...) i d'altres de més rars (Danés, Balasch, Casajuana, Llach...).

La hipòtesi, verificada al Regne Unit amb cognoms anglesos, "és que els cognoms més freqüents tenen orígens molt diferents -el 'ferrer' de cada poble prenia aquest ofici com a cognom-, mentre que esperem que els portadors de cognoms poc freqüents s'assemblin molt entre ells i que, per tant, poguem veure que molts d'ells vénen d'un sol avantpassat", explica Calafell.

A més, l'estudi també analitzarà si cognoms d'origen germànic (Armengol, Ricart, Gual, Robert...), prellatí (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel...), àrab (Gasull, Moragues, Nàcher, Melis...) o hebreu (Maymó, Estruch, Salom, Massot...), entre d'altres variables, tenen també un origen comú, si els fundadors de cognoms patronímics germànics eren ells mateixos d'origen germànic, si els fundadors de cognoms d'origen àrab o hebreu eren ells mateixos nord-africans o jueus...

el contingut d’aquesta informació ha set extreta del diari nació digital

dimarts, 20 de setembre del 2011

“Aquesta me... de companyia que es diu Telefònica”

Que esteu be, aquí a la muntanya!, amb aquest silenci, amb aquesta temperatura, amb aquesta verdor, amb un cel tant net, etc, etc...!!!

Aquesta es una expressió que la majoria de vegades sentim dels nostres hostes i clients, i que nosaltres contestem, si efectivament tot això es bo i possiblement a la ciutat no en gaudiríem... però els diem: també hi ha inconvenients viure aquí, que just en aquell moment no trobes l’exemple ideal perquè no ens tinguin aquesta enveja sana.

Aquest passat dissabte varem patir una “turmenta” de final d’estiu res de l’altre mont, solsament amb un parell d’hores varen caure 120 litres per metre quadrat. L’aigua va lliscar per els prats, camins i corriols i cap al riu, però els llamps associats a la tapassada ens varen deixar sense internet, sense telèfon, sense cobertura de mòbils, sense televisió, sense llum ( si no hi ha llum no hi ha aigua, ni calefacció que no era el cas, ni aigua calenta ) varen petar un pilot d’aparells elèctrics, televisors i transformadors, etc, etc...

I diem: Sense tot això la vida a la muntanya encara es més bonica, mes autèntica, mes saludable, mes i mes i mes....el que vulgueu.... però som ciutadans encara que de pagès ens mereixem els mateixos tractes que qualsevol ciutadà d’aquest país i tot això ho dit per:

Ara fa tres dies que va passar tot això, encara no tenim telèfon i els de Telefònica ara Movistar ens han tractat d’allò mes malament que es pot tractar a un client que paga religiosament i que a sobre paga un cent per cent mes que la majoria dels clients que te a la ciutat, es l’avantatge de viure a la muntanya, mal servei, línees obsoletes que no suporten les noves tecnologies, si vols tenir internet has de contractar una línea complementaria per anar a 50 ks ( per baixar una foto de baixa resolució i tarda tota una nit), deia que ens han tractat fatal, ens diuen doni’ns un telèfon de contacte i els dius un número de mòbil, però que no servirà de res perquè Movistar no te cobertura a casa nostra i com qui diu les altres tampoc, et diuen: “serà a casa que passarà un tècnic” i tu no et mous de tot el dia de casa perquè arreglar el telèfon es imprescindible per poder emplenar i facturar, dons tres dies sense telèfon, sense reserves, sense facturar, perden el temps inútilment per no presentar-se ningú en tres dies, i vinga a fer viatges al trencant de la carretera per anar reclamant l’averia i ara parles amb el 1004, desprès amb el 1002 i amb el servei de reparacions,amb el de reclamacions, amb la noia que repeteix: “seran a casa...” i al final l’hi dius on cullons vols que sigui si no puc anar en lloc perquè t’estic esperant desesperadament...

A ultima hora d’avui ha aparegut aquell operari tan desitjat, i tant esperat, de paraules si que en tenia el bon home, però saber com calia afrontar la situació ni punyetera idea, total encara no tenim telèfon ni perspectives de tenir-ne.

Queixar-se en la societat d’avui no porta enlloc, no soluciona absolutament res...però tinc l’esperança que alguns que llegiu aquestes línees entengueu que viure a muntanya es molt complicat, no tot son flors i violes... Som pocs i a cap companyia l’interessa invertir allà on no hi ha possibilitat de fer un bon negoci, això si per a pagar i més que ningú si que ens hi saben...

Avui us he parlat del tracte que rebem de Telefònica, un altre dia parlarem de la resta de serveis públics, que patim....

Disculpeu l’emprenyada , però desfogar-se ajuda a ser feliç.

Ferran

divendres, 9 de setembre del 2011

No deixa d’esser curiós…




Avui vigília de festa major, he entrat a la pagina de l’ajuntament i el poble de St. Joan de les Abadesses, per mirar l’estructura que han utilitzat, en els propers dies iniciarem tot el procés de canvi de la nostra pagina a internet, es per això que cal mirar com esta feta per tal de veure fins a quin punt des de l’administració s’utilitzen les noves tecnologies basades en les xarxes socials i internet 2.0 i sobre tot perquè es de recent creació

Entre d’altres llocs he entrat a l’apartat “Cultura i Patrimoni” i d’aquí he anat a “Publicacions”, en aquest apartat figuren els llibres, els CDs , Vídeos i revistes, editats per l’ajuntament o amb la seva col•laboració, i la sorpresa es que hi figuren: sis llibres, una revista, 4 CDs, i 2 Videos, això no seria noticia, però dels sis llibres cinc, la revista tots els CDs i tots el vídeos varen ser editats en el quadrienni (1995-99) en que jo vaig ser regidor de cultura de l’ajuntament de St. Joan, he de dir que la majoria encarregats directament sota el meu mandat.

Em pregunto? Deu ser un error, l’ajuntament deu haver encarregat mes publicacions a partir de 1999 ... o es que a partir d’aquell moment la cultura ha hivernat?...,

Fes-hi un cop d’ull




diumenge, 4 de setembre del 2011

El Reixac, 5 estrelles



Les opinions que cal tenir present a l’hora de buscar una destinació per a viatjar son les dels autèntics experts, i es poden trobar perfectament a internet , solsament cal mirar a pagines especialitzades i mirar el perfil de qui les dona..

En el cas de voler venir a casa nostra poseu al google “el reixac” i trobareu una pàgina que es diu: www.tripadvisor.es aquest portal es especialista en viatgers internacionals que hi deixen l’opinió dels seus viatges i dels llocs on els han acollit. Disposa de infirmació i critiques de més de 400.000 destinacions.

Abans deia que calia mirar el perfil del viatger, en el nostra cas, es una senyora de Cartersville, Geòrgia, Estats Units de Amèrica , ha estat a 1038 destinacions (quasi res)
Entre març i juny d’aquest any a fet mes de 20 critiques de viatges, una d’elles es refereix al Reixac Casa Rural.

La podeu veure en aquest linc:
http://www.tripadvisor.es/Hotel_Review-g1591150-d2174093-Reviews-El_Reixac_Casa_Rural-Sant_Joan_de_les_Abadesses_Catalonia.html

Ens qualifica amb el número màxim de puntuació un 5 i exactament opina:



“A little piece of heaven!”

We found El Reixac while we were traveling through the beautiful landscape of Catalunya's Pyrenees exploring the villages and their amazing Romanesque churches. We just needed a place to stay for the night. What we got for much less than the cost of a Barcelona hotel room was a cozy, centuries-old cottage that was beautifully and artfully decorated, with kitchen/great room and fireplace, a very comfortable double bed, and a bathroom. A view of the mountains and the lush green valley, a farm-like atmosphere, and internet service--gosh, I could have just settled in and stayed for weeks! Carme, the hostess, was just lovely in her friendliness even across the language barrier.

I wish we could have stayed longer to just relax in this peaceful valley. Sigh. It was one of the best gems we found on our three-week trip in Europe. If you are planning to be in the area, be sure to stay here. IT's a great base for exploring the whole area--lots of day trips, either by car, bike, or hiking.

18 junio 2011


Ens omple de satisfacció veure que la nostra feina es molt ben reconeguda per els nostres clients i mes en aquest cas que solsament el que els hem ofert es el que han valorat, nosaltres no parlem angles, ni l’entenem, solsament ens fem entendre en francès.

En definitiva aquest i d’altres casos ens esperonen a millorar constantment i ser presents en les millors guies internacionals de viatges.

dilluns, 22 d’agost del 2011

La Piscina


Dons si era necessària... sobre tot aquesta segona quinzena d’agost tan calorós.
Sempre creiem que poder oferir banyar-se al riu era molt millor que tenir una piscina prop de casa, hem pogut comprovar que anar a les basses continua sent un valor afegit a la nostra casa de turisme rural, però també que disposar d’una piscina facilita extraordinàriament el bany en qualsevol moment.
Estem dons molt contens de la resposta que ha proporcionat disposar d’un nou servei i sobre tot de veure que els nostres clients habituals ho han valorat molt positivament.
Ara tindrem d’anar pensant com allarguem la temporada de bany, caldrà fer algun invent per pujar algun grau la temperatura de l’aigua.... mans a l’obra.





Un Parc infantil ben diferent

Sempre hem volgut que per els infants el Reixac també fos especial, el nostra parc infantil pretén això, enguany ha estat el primer estiu que els nens han pogut gaudir de la tartana i del cavall i ha estat un èxit total, res de pijades i gronxadors, tornar a jugar amb allò que els grans feien servir en altre temps per a treballar i per a moure’s.

Per l’any vinent ens estem plantejant tornar a treure la vaca a l’exterior i alguna cosa ens inventarem perquè els petits en puguin gaudir.
El parc, complementat amb la piscina ha esdevingut la joia d’aquest estiu, com veieu en les fotos solsament ha portat alegries.




La Vaca



La tartana i el cavall


Cantant amb els nens



dijous, 11 d’agost del 2011

Piano Bar



En Pau en acció, bon músic i millor anfitrió





Una nova distracció al vespres d’estiu al Reixac, es el que ens ha proporcionat el piano de Tres per Quatre, i dic això ja que varen ser l’Albert i la Marta els que han fet possible aquest instrument.

Però si no hi ha ningú que el toqui les nits no deixen de ser igual com sempre. Avui dia de St. Llorenç ha estat diferent, en Pau un client habitual del Reixac ens ha sorprès amb un bon repertori de musica jazzística.

Al so de la música amb fet tertúlia, cada cap un barret i cada un una idea diferent, això es la riquesa de la diversitat , hem posat el to ben alt, però tot ha quedat igual, el mon per anar millorant, ara nosaltres més savis.

10 d’agost, El Taga




Un dia estupendo per fer una sortida al Taga, el cel radiant i un ventet que refrescava l’ambient.
Potser ha estat el millor dia d’aquest estiu fins al moment, la sortida era al voltant de migdia, podia haver set una pujada feixuga, però no, com he dit la climatologia ens ha acompanyat.
Érem cinc adults i quatre nens al voltant dels quatre anyets, el trajecte normalment es d’una horeta i hem esmerçat una mica mes, els nens s’han portat com autèntics excursionistes.
Per ells ha estat el primer cim important, 2040 metres d’alçada, esperem que aquest inici tant prematur els porti en el futur a conquerir cotes mes altes, ja siguin cims o altres reptes que la vida n’està ple......



Ramats de vaques a la falda del Taga



Puig Estela, i les pastures de la cara nord


Hem fet el Cim



dijous, 26 de maig del 2011

la primera capbussada


Avui 25 de maig de 2011 he fet la primera capbussada a la nova piscina, fa aproximadament un mes que varem iniciar la seva construcció. A priori tenia que ser molt senzill, però un petit problema, ha fet que la desplacéssim lleugerament de l’indret on en principi la volíem posar, això ha comportat fer uns murs molt més alts i per tan molt més temps.

En aquesta ocasió amb l’ajuda d’en Mohamed un gran paleta, ha set una qüestió de bufar i fer ampolles.

Varem decidir construir aquesta piscina perquè molta gen per l’estiu prefereix anar a cases on hi hagi piscina, nosaltres tením com oferta el torrent de Coll del Pal, millor que qualsevol piscina. Però la gen de ciutat les aigües braves els fan por i les troben fredes.

Ens hem decidit per un model francès de la casa Waterait, per la

senzillesa del muntatge.

Ferran Miquel

divendres, 22 d’abril del 2011

Aquest estiu piscina



Fa uns dies hem iniciat la construcció de la piscina, feia temps que volíem incorporar aquest tipus d’instal·lació en el nostre establiment.

Després de mirar les possibilitats que hi ha en el mercat, ens hem decidit per la clàssica piscina que tenen els francesos, ells son els reis del bricolatge, i de fa molts anys tothom es munta la seva pròpia piscina.

Nosaltres no podíem fer menys, es per això , que ens hem decidit per aquest sistema. La piscina tindrà una forma rodona, ens sembla que pot recordar la clàssica bassa d’aigua que tenien les masies per els animals, si no anem molt lluny, al Pla d’en Sala encara n’hi resta una.

Volíem fer una bassa ecològica, però creiem que encara no s’ha trobat la combinació perfecte per que sigui un lloc ideal per a banyar-se.

De moment , seguirem promocionant el torrent... i els que no els agradin les aigües silvestres i fredes podran banyar-se a la piscina, també hem previst que en un proper futur puguem temperar l’aigua amb un sistema d’energia solar, per allargar la temporada.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Som Notícia al Periódico


Avui ha tingut lloc la sisena entrega de la guia de turisme rural de Catalunya , Aragó i Castelló que edita en fascicles col·leccionables el Periódico de Catalunya.

Ripollès, Garrotxa, Osona i Bages, son les comarques que repassa la guia i en la qual suggereix una pila d’informació i indrets a visitar.

Pel que fa a la nostra comarca la descriu geogràficament, aprofundeix sobre passat històric i els nostres símbols: Guifré, Emma, Oliba i Arnau.

Ens convida a conèixer i recórrer els espais naturals: la capçalera del Ter i el Freser, la serra de Montgrony, la serra Cavallera, i els rasos de Tubau.

Descriu els indrets imprescindibles: Ripoll, Campelles, Vallfogona, Les Lloses, Gombrèn, Sant Joan de les Abadesses, Planoles i Ventolà.

Sobre turisme actiu, recomana:

La Ruta dels Pirineus Comtals, Terra de Comtes i d’Abats, el Senderisme, Btt i el Cicloturisme, les rutes de motos i 4x4, l’esquí a Vallter i Vall de Núria. Les activitats d’Aventura, la hípica, el golf, el tir, la pesca, etc...

Les possibilitats per els nens...l’oferta gastronòmica, les principals fires i mercats.

Finalment recomana alguns establiments, en destaca el nostre en particular, El Reixac de Sant Joan de les Abadesses.

diumenge, 13 de març del 2011

Setmana Blanca... ni tan blanca ni tan negre

Aquestes son les estadístiques de la casa rural El Reixac de St. Joan de les Abadesses, d’aquest quinze dies de setmana blanca.

L’any passat els quinze dies que corresponien a l’entorn del carnaval varen tenir una ocupació total de 5 dies ( 3 allotjaments de 6,4 i 4 respectivament)

total 70 pernoctacions.

aquest any hem tingut una ocupació:

de allotjament de 6 persones, 11 dies, 66 pernoctacions

de allotjament de 4 persones, 12 dies, 48 pernoctacions

de allotjament de 4 persones, 13 dies, 52 pernoctacions

total .....................................................166 pernoctacions

representa un increment del 237% respecte l’any anterior.

El perfil dels hostes:

Famílies que en la majoria un dels pares era mestre o professor i l’altre s’ha muntat unes vacances, en alguns casos cap dels dos era professor, tenien professions liberals o eren autònoms.

Total hem tingut 11 entrades diferents, la procedència de Montpeller, Lloret, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Palafrugell, Sant Boi de Llobregat,Cunit, Arenys de Munt, Sant Cugat, i Barcelona

Estic d’acord amb la idea de la racionalització d’horaris i el repartiment de les vacances, la setmana blanca es l’inici duna manera diferent de repartir-les.

Pel que fa a la situació de crisi, també es veritat que avui hi ha moltes famílies que no poden, però això desgraciadament sempre serà i temo que s’incrementarà.

Pel que fa a les estadístiques que sortiran de la setmana blanca,no seran significatives ja que no hi ha precedents. estic convençut que si es repetís el proper any nosaltres les milloraríem.

Hi ha polítics que sempre posen els seus referents mirant al nord....diuen: “com a Europa, aixecar-nos més aviat, i a les 6 de la tarda tothom a casa...” de França cap amunt sempre ho han fet (vacances repartides) i no solsament per carnaval, també a la tardor i la primavera... i no quinze dies sinó tres setmanes i distribuïdes per regions (per facilitar la mobilitat i les activitats)

Aquesta qüestió de les vacances d’hivern, no sols te a veure amb l’ensenyament i amb les famílies, te una repercussió directa en l’economia, a nosaltres a El Reixac i a altres del nostre entorn ens ha permès fer mig agost al febrer...

L’altre cara de la moneda

De totes formes....tampoc hem de mirar sempre al nord, nosaltres som mediterranis i vivim d’una altre manera , la nostra cultura i a les nostres tradicions: es deuen a les hores de sol... que sempre es fonamenten amb les activitats a l’aire lliure. I tot això passa per gaudir del bon temps i el bon temps es a l’estiu...per tan escurçar les vacances a l’estiu va en perjudici del nostre benestar.

Si a Escòcia van a dormir a les 7 de la tarda es perquè ja fa 4 hores que no tenen llum, però a tots els del nord sens dubte el que esperen per vacances es poder venir al sud per gaudir del sol, de la llum, dels colors, del bon temps, de la nit i de la festa, del menjar,en definitiva de la nostra cultura...

Per tan som del sud i som diferents... que coi mirar sempre a Europa, son avorrits, estan sempre emprenyats, son insípids, solsament pensen en treballar, hi fa fred i es tot gris....

I el dia que els tens com a hostes a casa teva es giren com un mitjó, de seguida agafen color, se’ls posa una cara riallera, es quedarien per tota la vida , als dos dies ja xampurrejant la nostra llengua i fan previsions per quant es retirin “vindran a viure al sud” i et repeteixen “vosaltres aquí esteu a la glòria”...dons sí ... estem al mediterrani i som més pobres però més feliços.

Ferran Miquel

diumenge, 20 de febrer del 2011

Reconeixement per la Marina

ARCO 2011 i NOTODO.COM son els organitzadors del concurs fotogràfic FOTOACTITUDES, l’edició d’engany hi ha participat 18000 fotografies, 5825 sèries i 1600 fotògrafs.

La Marina Miquel amb la sèrie Txarango ha quedat finalista i classificada en 14ª posició ,

Més que digna a estat excel·lent el seu treball. I El Reixac ens enorgullim de la nostra filla.

El jurat de FOTOACTITUD 2010, està composat per els fotògrafs Chema Madoz i Eugenio Recuenco, l’embaixador de Keep Walking Project, Carlos Urroz, director de ARCOmadrid, Oliva Maria Rubio comissaria i directora de exposiciones de la Fàbrica y Pedro Anós Relationship Marketing Manager de Diageo Espanya.

Les fotos de la sèrie finalista son aquestes.




Felicitats per la Marina, que ha estat molt a prop d’aconseguir ser fotògraf oficial a ARCO2011 i exposar a ARCO2012

Podeu seguir el concurs clicant aquí

divendres, 18 de febrer del 2011

El Reixac , a la revista ZITRE


Zitre, és una revista online sobre un estil de vida saludable, de la mà d’una de les seves redactores l’Eugènia Esquerrà , avui ha publicat un reportatge sobre el Reixac , que us convidem a llegir.
Diu :
Avui us comparteixo alguna cosa diferent, perquè la vida saludable no només té a veure amb el menjar, també el temps lliure, el temps que ens dediquem a gaudir de les coses belles, a respirar aire pur, a gaudir del so del món. Tot això ens alimenta l’ànima, ens omple l’esperit i ens permet “desconnectar” o “recarregar d’energia”. Vull presentar-vos un lloc preciós on passar uns dies en contacte amb la natura, en un entorn muntanyós i amb uns amfitrions tan encantadors com excepcionals, la Carme i el Ferran, …i ens envien aquestes paraules
Seguiu llegint…..

dissabte, 29 de gener del 2011

Torna Txarango


En aquest linc podeu escoltar part de l’entrevista que va fer la ràdio de Sta.Parpetua de la Mogoda per el concert de Txarango d’avui a la nit…. En aquesta entrevista d’alguna manera hi podeu trobar l’esperit del Reixac, de la veu de l’Alguer i la musica dels seus companys descobrireu al final de l’entrevista les notes d’una bona cançó.


Però tindreu de fer-vos fans de Txarango Reggae en el seu facebook

dilluns, 24 de gener del 2011

Una bona selecció de fotos del Reixac

L’empresa “Rustical Travel” que treballa per el mercat angles, ha posat a internet una bona selecció de fotos del Reixac, tirades i triades de forma molt acurada, en aquest portal podeu fer-vos una bona idea de com es el Reixac i com poden ser unes bones vacances entre nosaltres.


Per veure totes les fotos cal clicar sobre cada una d’elles, et portarà a la pagina de “Rustical Travel” per tornar al blog del Reixac cal anar enrere cada vegada que cliquis una nova foto.