“Aquesta me... de companyia que es diu Telefònica”

Que esteu be, aquí a la muntanya!, amb aquest silenci, amb aquesta temperatura, amb aquesta verdor, amb un cel tant net, etc, etc...!!!

Aquesta es una expressió que la majoria de vegades sentim dels nostres hostes i clients, i que nosaltres contestem, si efectivament tot això es bo i possiblement a la ciutat no en gaudiríem... però els diem: també hi ha inconvenients viure aquí, que just en aquell moment no trobes l’exemple ideal perquè no ens tinguin aquesta enveja sana.

Aquest passat dissabte varem patir una “turmenta” de final d’estiu res de l’altre mont, solsament amb un parell d’hores varen caure 120 litres per metre quadrat. L’aigua va lliscar per els prats, camins i corriols i cap al riu, però els llamps associats a la tapassada ens varen deixar sense internet, sense telèfon, sense cobertura de mòbils, sense televisió, sense llum ( si no hi ha llum no hi ha aigua, ni calefacció que no era el cas, ni aigua calenta ) varen petar un pilot d’aparells elèctrics, televisors i transformadors, etc, etc...

I diem: Sense tot això la vida a la muntanya encara es més bonica, mes autèntica, mes saludable, mes i mes i mes....el que vulgueu.... però som ciutadans encara que de pagès ens mereixem els mateixos tractes que qualsevol ciutadà d’aquest país i tot això ho dit per:

Ara fa tres dies que va passar tot això, encara no tenim telèfon i els de Telefònica ara Movistar ens han tractat d’allò mes malament que es pot tractar a un client que paga religiosament i que a sobre paga un cent per cent mes que la majoria dels clients que te a la ciutat, es l’avantatge de viure a la muntanya, mal servei, línees obsoletes que no suporten les noves tecnologies, si vols tenir internet has de contractar una línea complementaria per anar a 50 ks ( per baixar una foto de baixa resolució i tarda tota una nit), deia que ens han tractat fatal, ens diuen doni’ns un telèfon de contacte i els dius un número de mòbil, però que no servirà de res perquè Movistar no te cobertura a casa nostra i com qui diu les altres tampoc, et diuen: “serà a casa que passarà un tècnic” i tu no et mous de tot el dia de casa perquè arreglar el telèfon es imprescindible per poder emplenar i facturar, dons tres dies sense telèfon, sense reserves, sense facturar, perden el temps inútilment per no presentar-se ningú en tres dies, i vinga a fer viatges al trencant de la carretera per anar reclamant l’averia i ara parles amb el 1004, desprès amb el 1002 i amb el servei de reparacions,amb el de reclamacions, amb la noia que repeteix: “seran a casa...” i al final l’hi dius on cullons vols que sigui si no puc anar en lloc perquè t’estic esperant desesperadament...

A ultima hora d’avui ha aparegut aquell operari tan desitjat, i tant esperat, de paraules si que en tenia el bon home, però saber com calia afrontar la situació ni punyetera idea, total encara no tenim telèfon ni perspectives de tenir-ne.

Queixar-se en la societat d’avui no porta enlloc, no soluciona absolutament res...però tinc l’esperança que alguns que llegiu aquestes línees entengueu que viure a muntanya es molt complicat, no tot son flors i violes... Som pocs i a cap companyia l’interessa invertir allà on no hi ha possibilitat de fer un bon negoci, això si per a pagar i més que ningú si que ens hi saben...

Avui us he parlat del tracte que rebem de Telefònica, un altre dia parlarem de la resta de serveis públics, que patim....

Disculpeu l’emprenyada , però desfogar-se ajuda a ser feliç.

Ferran