El Taga 2035

Aquet matí , he acompanyat uns amics al Taga , i dic que els he acompanyat, ja que ells havien previst aquesta matinal, ella l’Anna ja hi va ser la setmana anterior a portar el pessebre, i en Toni és la primera vegada que hi puja, però segur que no serà l’ultima.

Ha fet un dia preciós, he recordat que deu fer més de 35 anys que el pessebre el vaig fer jo, tal com allà hi he escrit; era una xapa d’acer cromada amb unes imatges tipus pop-art, el que a l’època es portava. També recordo que el mati a la sortida de sol des de el passeig de St. Joan es podia veure perquè feia la rateta.

El pessebre d’engany es el quaranta-vuitè, el meu devia ser el dotzè o tretzè ... han passat una pila d’anys però el lloc no ha canviat, avui una llum immillorable ens ha permès fer unes bones fotos, les boires hi han ajudat.

Ferran.

Us recomano fer aquesta excursió sortint de St. Martí d’Ogassa, pujar la Portella d’Ogassa, collet que separa la vall del Ter de la del Freser i carenejar fins el cim , el retorn fer-lo per Coll de Jou i tornar a St. Martí.

Per més informació de l’excursió, sobre mapes, desnivells, i coneixements del patrimoni, històrics i naturalistes de la zona podeu anar a: pujada al Cim del Taga

170 quilograms.

Aquets es el pes del porc que avui hem elaborat a la manera tradicional, en realitat el pes era superior, però com alguns ja sabeu , algunes de les parts no es pesen, entre elles la freixura, el fetge, els budells, un dels ronyons, dues mans o dos peus, etc...

La matança és una activitat molt arrelada al nostre país, i forma part d’un acte familiar i festiu que és fa des de temps immemorial. Farà ja més de 30 anys que la gent de casa gaudim d’embotits d’extraordinària qualitat, tot gràcies a tenir família de tradició centenària en el mon ramader.

En els propers dies ja podrem gaudir de fuets, bulls, llonganisses, xoriços, pernil, etc..perquè tot això sigui possible, ha estat necessari la participació de més de quinze persones.

Raimon Casellas

Barcelona 1855 Sant Joan de les Abadesses 1910

El proper any serà el centenari de la seva mort

El destí el portar el seu últim dia de vida a St. Joan , va agafar el tren a Barcelona i va comprar bitllet fins a final de destí, al arribar a St. Joan va reprendre a peu el camí de tornada per la mateixa via , i va tirar-se al tren que l’havia portat, patia una greu depressió, produïda per les alteracions públiques ocorregudes l’any anterior (la setmana tràgica).

Caselles està enterrat al cementiri de St. Joan i els seus amics més íntims varen fer-se càrrec del difunt i de la seva sapultura, entre ells en Ramon Casas que va fer un apunt i d’aquell apunt sorgí un bonic quadre “l’enterrament d’en Caselles” que posteriorment en Folch i Torres en féu desprès una entranyable glosa.

Caselles va ser l’anima del moviment modernista a Catalunya , era crític d’art, tenia una columna a la Veu de Catalunya i va ser també redactor de la Vanguardia, fou un ferm defensor de l’art antic i modern de Catalunya i va aplegar una excel·lent col·lació de quadres i dibuixos de finals de 1800 . Caselles es l’autor de: “Sots feréstecs”(1901) Les multituds (1906) i Llibre d'històries (1909).