Dòrria, situat a 1.550 m. d’altitud, en una pendent elevada sobre la vall del Rigard, a la vessant soleia de la Serra de Gorrablanc, és el poble a més altitud de la comarca del Ripollès i un dels més elevats de tot Catalunya.
Cada dimarts i cada dijous a partir de les 6h. de la tarda del mes d’agost, en Miquel Sitjar (filòleg , escriptor i historiador) està a disposició de les persones que tenen inquietuds, per comentar el procés de troballa, restauració i interpretació de les pintures murals que hi ha a l’església de St. Víctor.
Amb una gran riquesa ramadera a raó de les extenses pastures de les que sempre ha disposat, Dòrria va arribar a ser una parròquia tan important com la de Toses.
Travessat pel camí ral que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins (Camí dels Carlistes) pels esdeveniments històrics que hi van tenir lloc, el poble és un indret privilegiat per la seva situació elevada des de la qual es divisa una excel·lent panoràmica de la Vall de Ribes.
La Carme i l’Alguer del Reixac, assentats davant la casa d’en Josep Benet, antic hostal i parada segura dels traginers que anaven del Ripollès a Cerdanya.
També és un dels pobles històricament més importants de la vall de Toses. Dòrria apareix documentada ja com Duaria l'any 839 aC., i l’actua’l església de Sant Víctor va ser consagrada l’any 903 pel bisbe Nantigís d'Urgell.
Les pintures murals romàniques de l’església de St. Víctor de Dòrria foren descobertes el novembre de 1997, restaurades a principis d’aquest segle XXI , s’han posat a l’abast del públic, a través de visites comentades. 
A Dòrria, s’arriba mitjançant un camí asfaltat de poc més d'1 Km que surt de la carretera N.152, és un poble que ha sabut conservar perfectament tot l’encant i la rusticitat dels pobles d’alta muntanya, per la qual cosa gaudeix d’una protecció especial i està declarat Bé Cultural d’interès Nacional.
