En Ferran i en Martí analitzen el document que enterraran
La Carme mostra l’ampolla on hem dipositat el document, juntament amb un diari, unes monedes i diversos fulletons d’informació del Reixac.
La Carme diposita el testimoni
En Martí el sella amb ciment.
Deixar testimonis.
Deixar testimonis és una pràctica que habitualment hem fet durant la rehabilitació del Reixac, es tracte de dipositar a l’interior d’un recipient transparent uns elements d’actualitat, com ara unes monedes de curs legal, un diari actual, unes fotografies de les persones que han participat en el procés de millora o rehabilitació,etc., així com un resum de l’obra que hem fet i a que la volem destinar en aquell moment.
Si no recordo malament hi ha testimonis a la Cort, al Colomar , a la Cabana i al Galliner, alguns més èxplicits que els altres.
Avui hem dipositat l’últim testimoni, en el cobert de la feixa, i el resum que hi hem posat es aquest:
Adequació del cobert de la Feixa, per adaptar-lo a Gite d’Etape
Aquesta obre en principi li diem el Refugi d’Etapa, ja que pretén donar alberg als excursionistes que fan ruta, des de fa un temps hi ha una demanda per dormir de gent que es dedica al senderisme, al peu del Reixac hi passen diverses rutes, el GR1, el Meridià Verd, El PR50, El Camí de l’Abat Oliba , El Camí (sender que uneix tots els països catalans) i finalment està dins la Xarxa de camins Itinerannia.
Han estat algunes vegades que ens han demanat per fer nit, però l’alta ocupació que tenim en aquest moments no hem pogut donar cabuda aquest nou tipus de client.
El nostra Refugi, ha estat concebut copiant i millorant l’oferta que hi ha a França sota el nom de “Gite d’Etape” es tracte d’un lloc on hi ha una cambra per dormir amb sac, un bany on poder dutxar-se, i un menjador cuina on poder preparar el sopar al vespre abans de dormir i l’esmorzar a primera hora del matí per sortir tot seguit per fer la següent etapa del camí.
En aquest espai anteriorment i teníem un cobert amb l’estructura actual, en aquest cobert ja hi havia una barbacoa , uns fogons i una rentadora, era per l’ús dels nostres hostes els dies que amenaçava pluja i volien menjar a l’exterior, pensem que encara es podrà utilitzar, dons els senderistes arriben a ultima hora del dia i surten a primera del matí, durant el dia el refugi estarà disponible.
Tot va venir perquè un serraller local en Joan Moncanut va donar-nos unes portes i finestres amb doble vidre, que hem utilitzat per a fer els tancaments verticals del cobert, a la part inferior hem buidat el marge i ens ha permès fer-hi el dormitori a base d’una tarima de fusta aixecada uns 50 centímetres, així com un bany amb wàter, lavabo, i dutxa, a la part superior hi ha previst deixar-hi la barbacoa, i millorar la cuina, posar-hi taules i cadires per poder-hi menjar, es possible que mes endavant hi posem també algun sistema de calefacció, estufa o llar de foc i aigua calenta.
En el dia d’avui està tot per acabar, l’intenció es poder-ho posar en funcionament el proper estiu.
El Reixac, 28 d’abril de 2009.
