El Taga 2035

Aquet matí , he acompanyat uns amics al Taga , i dic que els he acompanyat, ja que ells havien previst aquesta matinal, ella l’Anna ja hi va ser la setmana anterior a portar el pessebre, i en Toni és la primera vegada que hi puja, però segur que no serà l’ultima.

Ha fet un dia preciós, he recordat que deu fer més de 35 anys que el pessebre el vaig fer jo, tal com allà hi he escrit; era una xapa d’acer cromada amb unes imatges tipus pop-art, el que a l’època es portava. També recordo que el mati a la sortida de sol des de el passeig de St. Joan es podia veure perquè feia la rateta.

El pessebre d’engany es el quaranta-vuitè, el meu devia ser el dotzè o tretzè ... han passat una pila d’anys però el lloc no ha canviat, avui una llum immillorable ens ha permès fer unes bones fotos, les boires hi han ajudat.

Ferran.

Us recomano fer aquesta excursió sortint de St. Martí d’Ogassa, pujar la Portella d’Ogassa, collet que separa la vall del Ter de la del Freser i carenejar fins el cim , el retorn fer-lo per Coll de Jou i tornar a St. Martí.

Per més informació de l’excursió, sobre mapes, desnivells, i coneixements del patrimoni, històrics i naturalistes de la zona podeu anar a: pujada al Cim del Taga

170 quilograms.

Aquets es el pes del porc que avui hem elaborat a la manera tradicional, en realitat el pes era superior, però com alguns ja sabeu , algunes de les parts no es pesen, entre elles la freixura, el fetge, els budells, un dels ronyons, dues mans o dos peus, etc...

La matança és una activitat molt arrelada al nostre país, i forma part d’un acte familiar i festiu que és fa des de temps immemorial. Farà ja més de 30 anys que la gent de casa gaudim d’embotits d’extraordinària qualitat, tot gràcies a tenir família de tradició centenària en el mon ramader.

En els propers dies ja podrem gaudir de fuets, bulls, llonganisses, xoriços, pernil, etc..perquè tot això sigui possible, ha estat necessari la participació de més de quinze persones.

Raimon Casellas

Barcelona 1855 Sant Joan de les Abadesses 1910

El proper any serà el centenari de la seva mort

El destí el portar el seu últim dia de vida a St. Joan , va agafar el tren a Barcelona i va comprar bitllet fins a final de destí, al arribar a St. Joan va reprendre a peu el camí de tornada per la mateixa via , i va tirar-se al tren que l’havia portat, patia una greu depressió, produïda per les alteracions públiques ocorregudes l’any anterior (la setmana tràgica).

Caselles està enterrat al cementiri de St. Joan i els seus amics més íntims varen fer-se càrrec del difunt i de la seva sapultura, entre ells en Ramon Casas que va fer un apunt i d’aquell apunt sorgí un bonic quadre “l’enterrament d’en Caselles” que posteriorment en Folch i Torres en féu desprès una entranyable glosa.

Caselles va ser l’anima del moviment modernista a Catalunya , era crític d’art, tenia una columna a la Veu de Catalunya i va ser també redactor de la Vanguardia, fou un ferm defensor de l’art antic i modern de Catalunya i va aplegar una excel·lent col·lació de quadres i dibuixos de finals de 1800 . Caselles es l’autor de: “Sots feréstecs”(1901) Les multituds (1906) i Llibre d'històries (1909).

“El Garbo”

“El Garbo”

A principi de desembre s’estrenarà una peli-documental sobre la vida del Garbo, la pel·lícula es del director gironí Edmon Roch porta el nom de: “Garbo. L’espia. L’home que va salvar el món”.

Pels que no el coneixeu , el Garbo es el sobrenom d’un dels espies més importants de la Segona Gerra Mundial. Nascut a Barcelona l’any 1912 de nom Joan Pujol Garcia , d’ascendència olotina per part del pare i andalusa per part de la mare.

De fet el Garbo es el nom que l’hi varen posar els serveis d’intel·ligència britànics . El servei d’intel·ligència alemany l’anomenava Alaric, com podeu entendre era el que s’anomena un espia doble, va estar condecorat amb la Creu de Ferro del Tercer Reich i també va rebre l’Ordre del Mèrit Britànic.

El seu mèrit va ser propiciar la derrota de l’exèrcit nazi en el desembarcament de Normandia, va fer creure als alemanys que l’exèrcit aliat entraria al continent Europeu a través d’una incursió per el pas de Calais, però que farien una tentativa per Normandia a tall de desorientació, l’habilitat de Joan Pujol, va ser fer creure als alemanys que ja no hi hauria entrada per Calais ja que les maniobres de Normandia havien estat un èxit i no calia obrir un nou front.

Us parlo del Garbo, perquè té un passat santjoaní , durant la guerra civil va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, ell era un home de pau i per això va fer el possible per no allistar-se a l’exèrcit, pretenia fugir a França i per això va desplaçar-se a Sant Joan de les Abadesses, on va viure una temporada , gestionant una granja de pollastres, tot agafant força per creuar la frontera, cosa que no va fer... si voleu saber més caldrà que aneu al cinema...

Pel que fa a la granja que va gestionar... no,no era el Reixac...més ben dit no se sap, jo no coneix-ho ningú que ho sàpiga, però tinc alguna informació que en la casa del Solà hi ha un amagatall on es diu que hi amagaven el Garbo, si algú pot donar pistes, engrandirem la llegenda i la farem més santjoanina.

Ferran Miquel

més informació

Una tarda a Cotlliure

Per completar el dia us recomanem passar la tarda a Cotlliure, petita població costanera de la “Cote Vermeille”.

A principi del segle XX hi feren estada per captar la seva llum i la multitud de colors de les seves cases, pintors con Matisse i Darain.

També podeu visitar en el seu encantador cementiri la tomba de Antoni Machado que morí en aquesta població desprès de patir una greu malaltia en el seu exili.
A sobra la seva tomba s’hi pot llegir: “Cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontrareis a bordo ligero de equipaje , casi desnudo como los hijos del mar” Antonio Machado 1875-1939

Els entorns de Cotlliure estan plens de vinya, apart del turisme viuen del vi, aprofiteu per comprar bon vi , confit d’ànec, foi gras o formatges, per poder preparar un bon sopar de tornada al Reixac.

De mercat a Ceret

Céret es la capital del Vallespir , comarca situada a la Catalunya Nord a una hora aproximada del Reixac, es una població que te diversos atractius, el principal es el Museu d’Art Modern ,hi podeu veure obra de Picasso, Matisse, Chagall, Huget, etc.

I l’altre es el seu mercat setmanal dels dissabtes al matí , per cert molt divers i molt concorregut, cal anar-hi aviat ja que a la una del migdia les parades ja despleguen, si voleu quedar-vos a dinar cal que encarregueu taula a qualsevol dels “vistrots”.

Ceret es també la capital de les cireres, te una gran producció d’aquest fruit , diuen que les primeres que cullen les menja el president de la república, dons ja ho sabeu si visiteu el Vallespir a la primavera no deixeu de comprar cireres.

A la tarda podeu visitar la població costanera de Cotlliure i tornar al Reixac via Figueres.

Rustical Travel

Rustical Travel

Es una companyia dedicada a proporcionar xalets i cases rurals al mercat de parla anglesa per passar vacances a la península ibèrica, aprofitant els paisatges atractius d’aquet país, la seva gastronomia, i la seva singularitat.

Per això Rustical Travel selecciona molt acuradament les seves destinacions, es indispensable que les cases tinguin un alt nivell de confortabilitat, que estiguin en un indret immillorable i sobre tot que siguin autèntiques.

El Reixac ha estat escollit per formar part d’aquesta selecta oferta, per això han desplaçat un excel·lent fotògraf , per il·lustrar les fotos que es poden veure a la pagina de la companyia.

Aquí en teniu una mostra.

Caminant de St. Feliu a la Platja d'Aro

Avui he fet un comentari al Blog de Caminant pel Ripollès, com alguns ja sabeu, en aquest programa hi he col·laborat una pila de vegades .
Aquest cap de setmana han fet un tram del camí de ronda des de la Platja d’Aro a Sant Feliu.
Curiosament lo més Ripollès d’aquest camí es que és l’origen de la meva família (Miquel-Rigau) entre Calonge i St. Feliu de Guíxols.
Aquest era un trajecte habitual que feien els meus pares en la seva joventut, anaven de St. Feliu a la platja d’Aro passant per s’Agaró, estic parlant de 75 anys enrere, llavors si que era un autèntic camí de ronda ,no hi havia cap entrebanc, ni finques particulars ni interessos econòmics.

A la platja d’Aro solsament hi havia un hotel, el Costa Brava conegut a l’època per "Can Poldo" , Avui aquest prestigiós hotel esta regentat per uns bons amics en Jordi Comas i la seva Senyora , els meus pares hi van passar la nit de noces l’any 1935.

Ferran Miquel

Hotel Costa Brava, Plaja d'Aro

ara pots veure el video aquí

"el Grito"

Avui TV2 ha emes dintre del Programa Babel , un reportatge sobre “el Grito”, festa per commemorar l’independència de Mèxic, es el tercer reportatge d’aquest programa , fa referència a St. Joan de les Abadesses, Vila on Va néixer el compositor de la música de l’himne nacional mexicà , Jaume Nunó i Roca., com veureu el veí de St. Joan que comenta breument el tema , és en Ferran Miquel de la casa rural el Reixac.

http://www.rtve.es/alacarta/index.html?v=598717

Ja tenim WIFI

Desprès d’esperar 10 anys per tenir ADSL ara ja disposem de wifi per els nostres clients

Pot semblar que la cosa de les noves tecnologies es dispara.. però no ... a muntanya tot es molt dificultós i card si ho comparem amb les resta de ciutadans del país. Per molt que diguin els dirigents serem sempre ciutadans de tercera categoria a l’hora de rebre serveis i de categoria d’honor a l’hora de pagar impostos.

De totes formes lo important es que estiguem comunicats amb el mon de la mateixa manera que ho fan a les ciutats.

Vine al Reixac amb el teu ordinador portàtil et facilitarem gratuïtament la clau per accedir a internet , ara ja no serà excusa gaudir de la natura sense poder-ho presumir en qualsevol moment.

Perquè lo important d’estar en un lloc autèntic es poder-ho explicar i més, si es pot fer en el mateix moment.

Fem balanç de l’agost

Desprès d’un extraordinari mes de juliol, una vegada finalitzat l’agost , és hora de fer balanç:
L’ocupació mitja dels allotjaments del Reixac en el mes d’agost ha estat de 28,36 dies hàbils, ha representat respecte l’agost de l’any anterior un increment de 4,9 % .

Hem d’agrair a la nostra clientela la fidelitat que ens mantenen i que fan possible que any rere any anem millorant.

Es evident que aquest creixement l’invertirem en millores del confort i dels serveis que oferim.

Estem orgullosos d’aquesta situació, som conscients que això es deu únicament a l’acceptació per part de la clientela i de l’esforç que fem en atenció i promoció.

Que tingueu una bona tardor.

S’ha acabat la promoció d’aquest estiu a RAC 1

Ja tenim tots els guanyadors del concurs “La falca tranpa” que han ofert aquest estiu l’emissora RAC 1 i la casa de turisme Rural El Reixac.
Els sis guanyadors son:
Vicenç Franquesa
Àngels Valleja
Ramon Aromí
Carlos Garcia
Josep Mª Cos
Marc Herrera
A tots ells els esperem en els pròxims dies al Reixac.
Volem agrair públicament a l’equip de Via Lliure de RAC 1 d’aquest estiu2009, que encapçala l’escriptora i periodista Emma Aixalà , per l’alt nivell del programa i per el interès que hi han posat en la divulgació dels serveis que nosaltres oferim aquí al Reixac.
Per molts anys i fins l’any vinent
Carme Bo i Ferran Miquel

El Reixac ja te Facebook

Avui dijous 3 de setembre la casa de turisme rural El Reixac de St. Joan de les Abadesses ha creat el seu Facebook.
L’objectiu es que tots els amics i clients tinguem un lloc per opinar, per recordar i compartir tot el que en comú ens ha portat aquest meravellós indret.
Pretenem compartir, experiències viscudes, fotos de l’estada al Reixac, i dies inoblidables.