Com podeu imaginar jo participaré en aquest estudi, ja m’he inscrit per formar part dels
50 Miquels que seran investigats per d’eterminar l’origen del meu cognom
Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) -ens mix entre el CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, amb finançament de l'Institut d'Estudis Catalans- s'han proposat determinar quin és l'origen dels cognoms catalans a partir de l'estudi del cromosoma Y de 2.500 ciutadans dels Països Catalans que tinguin com a primer cognom un dels cinquanta que han seleccionat.
Segons que explica el genetista Francesc Calafell, "la idea va sorgir arran de l'estudi que van fer investigadors de la Universitat de Granada d'un cognom molt particular, Colom, perquè volien determinar si Cristòfol Colom era català o genovès. Van tenir accés a les seves restes i van plantejar-se si seria possible determinar-ne l'origen geogràfic a partir de l'ADN, estudiant-ne el cromosoma Y, que es transmet de pares a fills". L'estudi va comportar l'anàlisi de mostres d'ADN de Colom's catalans i Colombo's italians, però finalment no va poder arribar a bon port, perquè "l'estudi genètic sobre material antic és complicat".
Arran d'aquest estudi, i malgrat els resultats fallits, els genetistes de l'IBE (CSIC-UPF) van pensar: "I per què no ho analitzem a l'engròs, amb els cognoms catalans?" Així, dels més de 3.000 cognoms catalans, en van seleccionar 50, assessorats per historiadors i filòlegs de l'IEC, amb l'ànim de saber principalment per què n'hi ha de molt freqüents (Ferrer, Soler, Serra, Vila...) i d'altres de més rars (Danés, Balasch, Casajuana, Llach...).
La hipòtesi, verificada al Regne Unit amb cognoms anglesos, "és que els cognoms més freqüents tenen orígens molt diferents -el 'ferrer' de cada poble prenia aquest ofici com a cognom-, mentre que esperem que els portadors de cognoms poc freqüents s'assemblin molt entre ells i que, per tant, poguem veure que molts d'ells vénen d'un sol avantpassat", explica Calafell.
A més, l'estudi també analitzarà si cognoms d'origen germànic (Armengol, Ricart, Gual, Robert...), prellatí (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel...), àrab (Gasull, Moragues, Nàcher, Melis...) o hebreu (Maymó, Estruch, Salom, Massot...), entre d'altres variables, tenen també un origen comú, si els fundadors de cognoms patronímics germànics eren ells mateixos d'origen germànic, si els fundadors de cognoms d'origen àrab o hebreu eren ells mateixos nord-africans o jueus...
el contingut d’aquesta informació ha set extreta del diari nació digital
dijous, 22 de setembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
“Aquesta me... de companyia que es diu Telefònica”
Que esteu be, aquí a la muntanya!, amb aquest silenci, amb aquesta temperatura, amb aquesta verdor, amb un cel tant net, etc, etc...!!!
Aquesta es una expressió que la majoria de vegades sentim dels nostres hostes i clients, i que nosaltres contestem, si efectivament tot això es bo i possiblement a la ciutat no en gaudiríem... però els diem: també hi ha inconvenients viure aquí, que just en aquell moment no trobes l’exemple ideal perquè no ens tinguin aquesta enveja sana.
Aquest passat dissabte varem patir una “turmenta” de final d’estiu res de l’altre mont, solsament amb un parell d’hores varen caure 120 litres per metre quadrat. L’aigua va lliscar per els prats, camins i corriols i cap al riu, però els llamps associats a la tapassada ens varen deixar sense internet, sense telèfon, sense cobertura de mòbils, sense televisió, sense llum ( si no hi ha llum no hi ha aigua, ni calefacció que no era el cas, ni aigua calenta ) varen petar un pilot d’aparells elèctrics, televisors i transformadors, etc, etc...
I diem: Sense tot això la vida a la muntanya encara es més bonica, mes autèntica, mes saludable, mes i mes i mes....el que vulgueu.... però som ciutadans encara que de pagès ens mereixem els mateixos tractes que qualsevol ciutadà d’aquest país i tot això ho dit per:
Ara fa tres dies que va passar tot això, encara no tenim telèfon i els de Telefònica ara Movistar ens han tractat d’allò mes malament que es pot tractar a un client que paga religiosament i que a sobre paga un cent per cent mes que la majoria dels clients que te a la ciutat, es l’avantatge de viure a la muntanya, mal servei, línees obsoletes que no suporten les noves tecnologies, si vols tenir internet has de contractar una línea complementaria per anar a 50 ks ( per baixar una foto de baixa resolució i tarda tota una nit), deia que ens han tractat fatal, ens diuen doni’ns un telèfon de contacte i els dius un número de mòbil, però que no servirà de res perquè Movistar no te cobertura a casa nostra i com qui diu les altres tampoc, et diuen: “serà a casa que passarà un tècnic” i tu no et mous de tot el dia de casa perquè arreglar el telèfon es imprescindible per poder emplenar i facturar, dons tres dies sense telèfon, sense reserves, sense facturar, perden el temps inútilment per no presentar-se ningú en tres dies, i vinga a fer viatges al trencant de la carretera per anar reclamant l’averia i ara parles amb el 1004, desprès amb el 1002 i amb el servei de reparacions,amb el de reclamacions, amb la noia que repeteix: “seran a casa...” i al final l’hi dius on cullons vols que sigui si no puc anar en lloc perquè t’estic esperant desesperadament...
A ultima hora d’avui ha aparegut aquell operari tan desitjat, i tant esperat, de paraules si que en tenia el bon home, però saber com calia afrontar la situació ni punyetera idea, total encara no tenim telèfon ni perspectives de tenir-ne.
Queixar-se en la societat d’avui no porta enlloc, no soluciona absolutament res...però tinc l’esperança que alguns que llegiu aquestes línees entengueu que viure a muntanya es molt complicat, no tot son flors i violes... Som pocs i a cap companyia l’interessa invertir allà on no hi ha possibilitat de fer un bon negoci, això si per a pagar i més que ningú si que ens hi saben...
Avui us he parlat del tracte que rebem de Telefònica, un altre dia parlarem de la resta de serveis públics, que patim....
Disculpeu l’emprenyada , però desfogar-se ajuda a ser feliç.
Ferran
Aquesta es una expressió que la majoria de vegades sentim dels nostres hostes i clients, i que nosaltres contestem, si efectivament tot això es bo i possiblement a la ciutat no en gaudiríem... però els diem: també hi ha inconvenients viure aquí, que just en aquell moment no trobes l’exemple ideal perquè no ens tinguin aquesta enveja sana.
Aquest passat dissabte varem patir una “turmenta” de final d’estiu res de l’altre mont, solsament amb un parell d’hores varen caure 120 litres per metre quadrat. L’aigua va lliscar per els prats, camins i corriols i cap al riu, però els llamps associats a la tapassada ens varen deixar sense internet, sense telèfon, sense cobertura de mòbils, sense televisió, sense llum ( si no hi ha llum no hi ha aigua, ni calefacció que no era el cas, ni aigua calenta ) varen petar un pilot d’aparells elèctrics, televisors i transformadors, etc, etc...
I diem: Sense tot això la vida a la muntanya encara es més bonica, mes autèntica, mes saludable, mes i mes i mes....el que vulgueu.... però som ciutadans encara que de pagès ens mereixem els mateixos tractes que qualsevol ciutadà d’aquest país i tot això ho dit per:
Ara fa tres dies que va passar tot això, encara no tenim telèfon i els de Telefònica ara Movistar ens han tractat d’allò mes malament que es pot tractar a un client que paga religiosament i que a sobre paga un cent per cent mes que la majoria dels clients que te a la ciutat, es l’avantatge de viure a la muntanya, mal servei, línees obsoletes que no suporten les noves tecnologies, si vols tenir internet has de contractar una línea complementaria per anar a 50 ks ( per baixar una foto de baixa resolució i tarda tota una nit), deia que ens han tractat fatal, ens diuen doni’ns un telèfon de contacte i els dius un número de mòbil, però que no servirà de res perquè Movistar no te cobertura a casa nostra i com qui diu les altres tampoc, et diuen: “serà a casa que passarà un tècnic” i tu no et mous de tot el dia de casa perquè arreglar el telèfon es imprescindible per poder emplenar i facturar, dons tres dies sense telèfon, sense reserves, sense facturar, perden el temps inútilment per no presentar-se ningú en tres dies, i vinga a fer viatges al trencant de la carretera per anar reclamant l’averia i ara parles amb el 1004, desprès amb el 1002 i amb el servei de reparacions,amb el de reclamacions, amb la noia que repeteix: “seran a casa...” i al final l’hi dius on cullons vols que sigui si no puc anar en lloc perquè t’estic esperant desesperadament...
A ultima hora d’avui ha aparegut aquell operari tan desitjat, i tant esperat, de paraules si que en tenia el bon home, però saber com calia afrontar la situació ni punyetera idea, total encara no tenim telèfon ni perspectives de tenir-ne.
Queixar-se en la societat d’avui no porta enlloc, no soluciona absolutament res...però tinc l’esperança que alguns que llegiu aquestes línees entengueu que viure a muntanya es molt complicat, no tot son flors i violes... Som pocs i a cap companyia l’interessa invertir allà on no hi ha possibilitat de fer un bon negoci, això si per a pagar i més que ningú si que ens hi saben...
Avui us he parlat del tracte que rebem de Telefònica, un altre dia parlarem de la resta de serveis públics, que patim....
Disculpeu l’emprenyada , però desfogar-se ajuda a ser feliç.
Ferran
divendres, 9 de setembre del 2011
No deixa d’esser curiós…
Avui vigília de festa major, he entrat a la pagina de l’ajuntament i el poble de St. Joan de les Abadesses, per mirar l’estructura que han utilitzat, en els propers dies iniciarem tot el procés de canvi de la nostra pagina a internet, es per això que cal mirar com esta feta per tal de veure fins a quin punt des de l’administració s’utilitzen les noves tecnologies basades en les xarxes socials i internet 2.0 i sobre tot perquè es de recent creació
Entre d’altres llocs he entrat a l’apartat “Cultura i Patrimoni” i d’aquí he anat a “Publicacions”, en aquest apartat figuren els llibres, els CDs , Vídeos i revistes, editats per l’ajuntament o amb la seva col•laboració, i la sorpresa es que hi figuren: sis llibres, una revista, 4 CDs, i 2 Videos, això no seria noticia, però dels sis llibres cinc, la revista tots els CDs i tots el vídeos varen ser editats en el quadrienni (1995-99) en que jo vaig ser regidor de cultura de l’ajuntament de St. Joan, he de dir que la majoria encarregats directament sota el meu mandat.
Em pregunto? Deu ser un error, l’ajuntament deu haver encarregat mes publicacions a partir de 1999 ... o es que a partir d’aquell moment la cultura ha hivernat?...,
Fes-hi un cop d’ull
Entre d’altres llocs he entrat a l’apartat “Cultura i Patrimoni” i d’aquí he anat a “Publicacions”, en aquest apartat figuren els llibres, els CDs , Vídeos i revistes, editats per l’ajuntament o amb la seva col•laboració, i la sorpresa es que hi figuren: sis llibres, una revista, 4 CDs, i 2 Videos, això no seria noticia, però dels sis llibres cinc, la revista tots els CDs i tots el vídeos varen ser editats en el quadrienni (1995-99) en que jo vaig ser regidor de cultura de l’ajuntament de St. Joan, he de dir que la majoria encarregats directament sota el meu mandat.
Em pregunto? Deu ser un error, l’ajuntament deu haver encarregat mes publicacions a partir de 1999 ... o es que a partir d’aquell moment la cultura ha hivernat?...,
Fes-hi un cop d’ull
diumenge, 4 de setembre del 2011
El Reixac, 5 estrelles
Les opinions que cal tenir present a l’hora de buscar una destinació per a viatjar son les dels autèntics experts, i es poden trobar perfectament a internet , solsament cal mirar a pagines especialitzades i mirar el perfil de qui les dona..
En el cas de voler venir a casa nostra poseu al google “el reixac” i trobareu una pàgina que es diu: www.tripadvisor.es aquest portal es especialista en viatgers internacionals que hi deixen l’opinió dels seus viatges i dels llocs on els han acollit. Disposa de infirmació i critiques de més de 400.000 destinacions.
Abans deia que calia mirar el perfil del viatger, en el nostra cas, es una senyora de Cartersville, Geòrgia, Estats Units de Amèrica , ha estat a 1038 destinacions (quasi res)
Entre març i juny d’aquest any a fet mes de 20 critiques de viatges, una d’elles es refereix al Reixac Casa Rural.
La podeu veure en aquest linc:
http://www.tripadvisor.es/Hotel_Review-g1591150-d2174093-Reviews-El_Reixac_Casa_Rural-Sant_Joan_de_les_Abadesses_Catalonia.html
Ens qualifica amb el número màxim de puntuació un 5 i exactament opina:
En el cas de voler venir a casa nostra poseu al google “el reixac” i trobareu una pàgina que es diu: www.tripadvisor.es aquest portal es especialista en viatgers internacionals que hi deixen l’opinió dels seus viatges i dels llocs on els han acollit. Disposa de infirmació i critiques de més de 400.000 destinacions.
Abans deia que calia mirar el perfil del viatger, en el nostra cas, es una senyora de Cartersville, Geòrgia, Estats Units de Amèrica , ha estat a 1038 destinacions (quasi res)
Entre març i juny d’aquest any a fet mes de 20 critiques de viatges, una d’elles es refereix al Reixac Casa Rural.
La podeu veure en aquest linc:
http://www.tripadvisor.es/Hotel_Review-g1591150-d2174093-Reviews-El_Reixac_Casa_Rural-Sant_Joan_de_les_Abadesses_Catalonia.html
Ens qualifica amb el número màxim de puntuació un 5 i exactament opina:
“A little piece of heaven!”
We found El Reixac while we were traveling through the beautiful landscape of Catalunya's Pyrenees exploring the villages and their amazing Romanesque churches. We just needed a place to stay for the night. What we got for much less than the cost of a Barcelona hotel room was a cozy, centuries-old cottage that was beautifully and artfully decorated, with kitchen/great room and fireplace, a very comfortable double bed, and a bathroom. A view of the mountains and the lush green valley, a farm-like atmosphere, and internet service--gosh, I could have just settled in and stayed for weeks! Carme, the hostess, was just lovely in her friendliness even across the language barrier.
I wish we could have stayed longer to just relax in this peaceful valley. Sigh. It was one of the best gems we found on our three-week trip in Europe. If you are planning to be in the area, be sure to stay here. IT's a great base for exploring the whole area--lots of day trips, either by car, bike, or hiking.
18 junio 2011
We found El Reixac while we were traveling through the beautiful landscape of Catalunya's Pyrenees exploring the villages and their amazing Romanesque churches. We just needed a place to stay for the night. What we got for much less than the cost of a Barcelona hotel room was a cozy, centuries-old cottage that was beautifully and artfully decorated, with kitchen/great room and fireplace, a very comfortable double bed, and a bathroom. A view of the mountains and the lush green valley, a farm-like atmosphere, and internet service--gosh, I could have just settled in and stayed for weeks! Carme, the hostess, was just lovely in her friendliness even across the language barrier.
I wish we could have stayed longer to just relax in this peaceful valley. Sigh. It was one of the best gems we found on our three-week trip in Europe. If you are planning to be in the area, be sure to stay here. IT's a great base for exploring the whole area--lots of day trips, either by car, bike, or hiking.
18 junio 2011
Ens omple de satisfacció veure que la nostra feina es molt ben reconeguda per els nostres clients i mes en aquest cas que solsament el que els hem ofert es el que han valorat, nosaltres no parlem angles, ni l’entenem, solsament ens fem entendre en francès.
En definitiva aquest i d’altres casos ens esperonen a millorar constantment i ser presents en les millors guies internacionals de viatges.
En definitiva aquest i d’altres casos ens esperonen a millorar constantment i ser presents en les millors guies internacionals de viatges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)