Tornar a El Reixac
aquest es el titular de l'article publicat a la revista Descobrir en el
número d'aquest mes d'octubre, dedicat al curs del Ter.
El periodista Pep Ruiz , comenta:
Sentint l'escalfor de la llar de foc no diries mai que seus on fa molts
anys hi havia la menjadora dels porcs,.
O que sota d'aquell vidre, al terra, hi havia el femer. O que aquella
paret separava els diferents tipus de grans.
Sí, El Reixac va ser-una casa de pagès, amb galliner, colomar, eixida i
casa dels mossos. Avui, cinc allotjaments restaurats conserven el nom i
l'esperit del que havien estat ahir.
La Carme i el Ferran són els culpables d'aquesta aventura, pionera a la zona.
El Reixac va obrir les seves portes al turisme rural el 1996, quatre anys
després que aquesta parella de santjoanins es decidissin a comprar una
casa gairebé en ruïnes, però amb una ubicación privilegiada: suficientment
pròxima al poble però a la vegada allunyada del soroll, envoltada de
verdor i d'aigues que porten al Ter.
Ells la van restaurar, posant-hi més imaginació que ostentació,
atrevint-se amb els colors. El resultat és un petit nucli, on cadascú té
la seva petita caseta, amb menjador, cuina i porxo.
I zones comunes an trobar-se, si es vol, amb el veïnat: fent carn a la
brasa, veient cinema a la fresca o descansan a unes ímmenses hamaques
dobles sota l'ombra d'uns freixes.
"És com tornar a casa:quina tranquil·litat, quina calma; és la cinquena
vegada que venim", són alguns dels comentaris que deixen al llibre de
visites aquells que han passat per El Reixac i que demostren que, qui hi
ha estat, segurament, un dia o un altre hi tornarà.
aquest es el titular de l'article publicat a la revista Descobrir en el
número d'aquest mes d'octubre, dedicat al curs del Ter.
El periodista Pep Ruiz , comenta:
Sentint l'escalfor de la llar de foc no diries mai que seus on fa molts
anys hi havia la menjadora dels porcs,.
O que sota d'aquell vidre, al terra, hi havia el femer. O que aquella
paret separava els diferents tipus de grans.
Sí, El Reixac va ser-una casa de pagès, amb galliner, colomar, eixida i
casa dels mossos. Avui, cinc allotjaments restaurats conserven el nom i
l'esperit del que havien estat ahir.
La Carme i el Ferran són els culpables d'aquesta aventura, pionera a la zona.
El Reixac va obrir les seves portes al turisme rural el 1996, quatre anys
després que aquesta parella de santjoanins es decidissin a comprar una
casa gairebé en ruïnes, però amb una ubicación privilegiada: suficientment
pròxima al poble però a la vegada allunyada del soroll, envoltada de
verdor i d'aigues que porten al Ter.
Ells la van restaurar, posant-hi més imaginació que ostentació,
atrevint-se amb els colors. El resultat és un petit nucli, on cadascú té
la seva petita caseta, amb menjador, cuina i porxo.
I zones comunes an trobar-se, si es vol, amb el veïnat: fent carn a la
brasa, veient cinema a la fresca o descansan a unes ímmenses hamaques
dobles sota l'ombra d'uns freixes.
"És com tornar a casa:quina tranquil·litat, quina calma; és la cinquena
vegada que venim", són alguns dels comentaris que deixen al llibre de
visites aquells que han passat per El Reixac i que demostren que, qui hi
ha estat, segurament, un dia o un altre hi tornarà.
Proposta
Els senders de prop del Ter
Els visitants d'El Reixac tenen a la seva disposició una guia molt
especial per fer rutes a peu al voltant de la casa.
És una edició feta pel Ferran, expert i conegut excursionista de la
comarca, que us portarà a esglésies, antigues mines, fagedes, gorgs, puigs
o a tobar tritons i crancs a algun torrent pròxim. Però si el temps ho
permet, canvieu les sabates pel salvavides i seguiu algun tros del Ter amb
alguna de les canoes que us subministraran a El Reixac. I descobriu la
natura de la zona des d'una altra perspectiva.
Els visitants d'El Reixac tenen a la seva disposició una guia molt
especial per fer rutes a peu al voltant de la casa.
És una edició feta pel Ferran, expert i conegut excursionista de la
comarca, que us portarà a esglésies, antigues mines, fagedes, gorgs, puigs
o a tobar tritons i crancs a algun torrent pròxim. Però si el temps ho
permet, canvieu les sabates pel salvavides i seguiu algun tros del Ter amb
alguna de les canoes que us subministraran a El Reixac. I descobriu la
natura de la zona des d'una altra perspectiva.
fotos Roger Rovira
