El turisme rural entre altres coses serveix per conèixer la realitat de zones que no han canviat des de temps ancestrals, aquest juliol aprofitant un baixon en l’activitat, hem decidit fer uns dies de vacances i ajudar així a facilitar el consum en el sector i participar de una imminent recuperació de l’economia.
Com deia: la nostra destinació ha set com era previst un indret idíl•lic, autèntic i extraordinàriament bonic, sortir del Reixac preveia un lloc tan o més interessant.
El sud de Cantabria, o sigui la zona de muntanya d’una regió molt similar a Girona on un centenar de quilometres et porten de tocar a mar ( Santander ) a 3000 metres d’altitud de (Picos de Europa).
El lloc escollit ha estat el municipi de Pisueña, molt a prop de Selaya en les comarques conegudes per el Pas. I la casa la “Cabanya Pasiega de Carmen” una construcció molt habitual en aquell indrets es tracte de petits assentaments distribuïts per tota la vall, que complien de vivenda per els estadants del lloc i corral d’un parell de vaques santanderines, dedicades a la producció de llet per els productes autòctons ( el formatge, els sobaos i las quesadas)
La industrialització ha provocat la desertització d’aquestes zones de muntanya, moltes de les cabanes “pasiegas• avui estan abandonades,en el cas de la de “Carmen” ha estat rehabilitada per dedicar-la al turisme rural. De totes formes encara hi ha vida en moltes d’elles, això permet traslladar-te a la vida rural del nostre Pirineu uns 75 anys enrere.
Com deia: la nostra destinació ha set com era previst un indret idíl•lic, autèntic i extraordinàriament bonic, sortir del Reixac preveia un lloc tan o més interessant.
El sud de Cantabria, o sigui la zona de muntanya d’una regió molt similar a Girona on un centenar de quilometres et porten de tocar a mar ( Santander ) a 3000 metres d’altitud de (Picos de Europa).
El lloc escollit ha estat el municipi de Pisueña, molt a prop de Selaya en les comarques conegudes per el Pas. I la casa la “Cabanya Pasiega de Carmen” una construcció molt habitual en aquell indrets es tracte de petits assentaments distribuïts per tota la vall, que complien de vivenda per els estadants del lloc i corral d’un parell de vaques santanderines, dedicades a la producció de llet per els productes autòctons ( el formatge, els sobaos i las quesadas)
La industrialització ha provocat la desertització d’aquestes zones de muntanya, moltes de les cabanes “pasiegas• avui estan abandonades,en el cas de la de “Carmen” ha estat rehabilitada per dedicar-la al turisme rural. De totes formes encara hi ha vida en moltes d’elles, això permet traslladar-te a la vida rural del nostre Pirineu uns 75 anys enrere.