Des de sempre un munt de llenya a l’entrada de la casa de Cal Magnet a Campdevànol, m’havia cridat l’atenció, no se si era perquè era molt ben apilada o perquè amagava una relíquia.
Efectivament era la segona possibilitat, aquella llenya es va anar consumint els dies de matança i de cop va aparèixer en l’indret una tartana centenària, mantenia la seva estructura quasi complerta: la caixa, els braços, les rodes, etc.
Les inclemències del temps van fer estralls en aquella herència del passat, en pocs dies (poder mes d’un any) es va anar degradant ràpidament , primer va perdre un dels braços i finalment els raids d’una de les rodes varen desfer-se de la llanta.
Aquesta tartana que possiblement hagués vingut de Cogulls, fa mes de 40 anys, havia servit per a portar la família Vilalta-Bo, a la missa de les festes i els dies senyalats, ja m’imagino en Ramon Vilalta assentat al banc dret del carruatge manant l’euga ,
Ara arriba el moment de tornar la tartana a la seva imatge més digna, caldrà un munt de feina, aixecar plànols constructius, estudiar tots els elements metàl·lics i la seva finalitat, canviar quasi la totalitat de la fusta, muntar-la de nou, i mirar si la roda en millor estat pot mantenir-se i remodelar per complert l’altre.
Això es el que ara m’il·lusiona fer.
Ferran, maig de 2010.
