dilluns, 11 de maig de 2009

Excursió al Salt de Sallent


Introducció
Una de les excursions més conegudes a la Vall d’en Bas és la que duu al Salt del Sallent, impressionant estimball d’aigua, d’uns 80 metres d’alçada, que, apart de la seva pròpia espectacularitat, presenta un entorn molt frondós i salvatge, en una vall tancada i ombrívola, que la fa encara més interessant. Com es tracta d’un salt d’aigua que forma part d’un rierol, el seu cabal és extremadament variable, per tant, després de rebre fortes pluges es presenta amb tota la seva força, però això comporta un problema afegit, i és que, per fer la caminada circular complerta, cal travessar el rierol, primer per la zona baixa i desprès pel prat superior, on comença el salt pròpiament dit i, si va fort, la remullada de peus és segura, tota vegada que no hi ha una zona pedregosa que faciliti el seu pas, sent habitual passar la riera per la zona més propera al salt, semiprotegida per un filat.


Descripció
Per iniciar la caminada cal estacionar el vehicle en una àrea de pícnic, anomenada Pla d’en Xurri, a la sortida de Sant Privat d'en Bas, on s’hi arriba des d'Olot prenent la C-152 en direcció a Les Preses, trencant a la dreta per la GIP-5226, seguint la carretera fins a la plaça Major del poble.
Abans d'entrar a la plaça s’ha de prendre una pista de terra a l'esquerra que baixa cap al riu Gurri, vorejant-lo. Al cap d’un quilòmetre queda a mà dreta la dita zona de pícnic, molt ombrívola, amb taules, cadires i una font, on ja podem estacionar el vehicle.
Sense deixar el camí principal, comencem a pujar de forma lleugera fins trobar una cruïlla de camins. Agafarem el que baixa a mà dreta, perfectament marcat, que ens ha de dur a la part baixa del Salt del Sallent. Poc abans d?arribar en el punt on es troben la riera de Corners i la de Sallent, s’ha de girar a mà esquerra per un sender degudament senyalat, que remunta aquesta darrera riera. Passarem per les runes d?una antiga construcció i ens endinsarem al bosc, per un camí trencat, però evident, que va fent pujada. Cal esmentar que, si ha plogut molt i la riera duu força aigua, haurem de travessar tres vegades els rierols que baixen del salt i encara que hi ha pedres per fer-ho, cal parar compte amb la mainada petita. En poc més d’una hora de camí i desprès d’haver passat la riera, potser pel punt més complicat fins ara, haurem arribat pràcticament a la part baixa del salt.
A la dreta s’inicia el Camí de Les Escales, que ens ha de dur a la part superior de la nostra excursió, però es tracta d’una senda una mica complicada (hi ha trams amb cordes per ajudar a pujar les roques) i costeruda, per això, en cas de dubte, podem remuntar-la uns metres, fins arribar a una petita esplanada, que ens ofereix una excel·lent panoràmica del salt i de la vall per la que hem vingut i, a partir d’aquí, desfer el camí per tornar al punt de sortida.
En cas que decidim tirar amunt, remuntarem el salt per la seva dreta, com ha quedat dit per un camí una mica dur, fent ziga-zagues, fins arribar a la part alta de la paret, que caranejarem cap a l’esquerra per trobar-nos en una important cruïlla de camins, ja que aquí s’incorpora una de les rutes que duen al Puigsacalm, venint del Pla Traver o de Vidrà. Seguirem la senda que ens duria al cim, fins un ampli prat on veiem davant mateix la riera de Sallent, en el punt on l’aigua s’estimba, que, en un dia clar, ofereix una extensa vista panoràmica sobre la Vall d'en Bas.
Ara hem de passar la riera i cal buscar el punt més senzill per fer-ho, depenent del cabal que dugui. De totes maneres, en cas d'anar força plena, prop del salt hi ha un pas no gaire profund que ens mena a un camí que puja lleugerament, per convertir-se més endavant en una pista plana i ample que seguirem, fins trobar a mà esquerra un camí evident, amb la indicació de Sant Privat d’en Bas pel Camí dels Matxos, que hem de seguir. En cas d’anar recte, aniríem a parar a Santa Magdalena o al Puigsacalm, sent possible enllaçar en aquest punt amb el sentit contrari de la ruta que de la Collada de Bracons puja fins aquest emblemàtic cim.
El Camí dels Matxos, que en algun tram està una mica descarnat, però que és de bon caminar, va baixant en amples llaçades dins una vall de frondosa vegetació, fins arribar al nostre punt de sortida, donant, cal dir-ho, una certa volta, ja que és més llarg que el de Les Escales, però amb menys pendent.
El desnivell que haurem fet serà d’uns 360 metres i la distància recorreguda de poc més de 7 quilòmetres, havent emprat unes 3 hores aproximadament.
Text : Xavier Romero




en Toni el nostra guía


En Ferran

el camí dels matxos

el salt de Sallent