Josep Cano,
fotògraf freelance, ens va agrair l’hospitalitat amb aquestes fotos extraordinàries.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
dilluns, 30 de març del 2009
diumenge, 29 de març del 2009
Volar a 25 minuts del Reixac
A 25 minuts del Reixac podeu viure una experiència d’allós més emocionant, volar sense motor i a remor del vent que bufi aquell dia.
Aquestes són les fotos del viatge que varem fer amb la Marina abans d’aconsellar-ho als nostres clients.
reforma del colomar
L’any 1992 varem comprar el Reixac. L’aspecte de la façana nord era aquest, hi havia a la part superior dues finestres. La de la dreta corresponia a l’habitació del Rebost i la de l’esquerra a la del graner.
Aquests dos espais foren els primers adaptats com a estudis per fer turisme rural. Varem transformar les finestres en portes i varem construir un porxo amb escales per accedir-hi.
L’escala que pujava als dos estudis era per un lateral al costat del camí. L’agost de l’any 1996 es varen obrir al públic.
Posteriorment es feu una reforma al porxo ampliant considerablement el seu espai i fent l’escala d’accés a la part central.
Els estudis es comercialitzaven amb el nom de El Rebost i El Graner,
Aquestes fotos corresponen a l’antic estudi del Rebost:
Aquestes fotos corresponen a l’antic estudi del Rebost:
Avui la porta torna a ser una finestra, i l’hem renovat quasi tot.
I aquestes son de l’antic estudi del Graner, i si voleu es pot fer una visita virtual a l'apartament tal com era en un principi. EL GRANER
I aquestes son de l’antic estudi del Graner, i si voleu es pot fer una visita virtual a l'apartament tal com era en un principi. EL GRANER
A l’estiu de 2007 varem unificar els dos estudis obrint una porta interior i fen unes finestres a llevant, que connecten a sota l’antic colomar. Aquest allotjament ha guanyat espai. L’antic rebost ha passat a ser l’habitació per a tres persones , un matrimoni i un nen, i el graner a ser la zona de dia amb la cuina i la sala d’estar-menjador.
El passat pont de la castanyada hem tancat l’allotjament per a fer-hi les reformes definitives. A l’habitació el bany s’ha ampliat, passant a tenir forma rectangular. Hem suprimit el bany que tenia el graner i hem ampliat la cuina. Hem fet una llar de foc amb la teiera habitual per a guardar-hi els llumins i els encenalls. S’ha recuperat una de les partions de l’antic graner que servia per separar els diferents cereals i també està previst fer quelcom al Rebost per recordar la seva antiga funció de conservar els productes de la matança del porc.
El passat pont de la castanyada hem tancat l’allotjament per a fer-hi les reformes definitives. A l’habitació el bany s’ha ampliat, passant a tenir forma rectangular. Hem suprimit el bany que tenia el graner i hem ampliat la cuina. Hem fet una llar de foc amb la teiera habitual per a guardar-hi els llumins i els encenalls. S’ha recuperat una de les partions de l’antic graner que servia per separar els diferents cereals i també està previst fer quelcom al Rebost per recordar la seva antiga funció de conservar els productes de la matança del porc.
Com sempre hi hem treballat en Ferran i en Martí de l’Urgell, ens han ajudat la Carme , en Josep i l’Alguer
si voleu veure amb més detall aquest allotjament cliqueu aquí
El Reixac, 22 de desembre de 2007.
Els bunyols de Sant Feliu
Els bunyols de Sant Feliu de Guíxols.
Es evident que els orígens sempre et marquen en alguna cosa, el pare (Josep Miquel) era nascut a Calonge i la mare (Quimeta Rigau) a Sant Feliu de Guíxols, en el Baix Empordà per la quaresma com en altres indrets de Catalunya es feien els típics bunyols , però diferents dels que es coneixen com a bunyols de l’Empordà , aquest de St. Feliu tenen forma triangular i son cruixents.
El Pare,que era botiguer, els feia a la feina a l’antiga casa d’ultramarins a “Can Canals” de St. Feliu, la mare com quasi tothom a la costa, els feien a casa .
Ells varen venir a St. Joan, l’any en que es varen casar era el 1935, i portaren entre d’altres il·lusions, per a començar una vida nova un munt de cosetes i tradicions d’aquella seva terra , una que es repetia cada quaresma eren els bunyols.
Per seguir la tradició cada any els continuem fen com a mínim una vegada, però no som els únics, els meus germans també en fan.
En una ocasió, sopant a l’escola d’hostaleria de Sant Narcís a Girona, va sortir a la conversa entre les persones que compartíem taula, el tema dels bunyols , en aquella taula l’atzar va fer que els que hi menjàvem fóssim de llocs molt diferents, si no recordo malament hi havia La Dolors Padilla filla de St. Feliu de Guíxols, que en l’actualitat viu a la Platja d’Aro, amb la seva parella, en Francesc Mates d’origen de Tarragona casat amb una noia de Palamós, i en Manel Ibarz de Blanes i la seva parella de Girona i finalment jo i la Carme que vivim a St. Joan de les Abadesses, dons va resultar que tots per quaresma fèiem els mateixos bunyols i tots els havíem heretat per tradició familiar.
Els ingredients
9 ous
1500 gr. de farina
500 gr. de sucre
30gr. Mantega
1 sobre de llevat en pols
pell de llimona ratllada
per si voleu més informació de com s’han de fer el bunyols de triangle de St. Feliu de Guíxols podeu clicar aquí
El Pare,que era botiguer, els feia a la feina a l’antiga casa d’ultramarins a “Can Canals” de St. Feliu, la mare com quasi tothom a la costa, els feien a casa .
Ells varen venir a St. Joan, l’any en que es varen casar era el 1935, i portaren entre d’altres il·lusions, per a començar una vida nova un munt de cosetes i tradicions d’aquella seva terra , una que es repetia cada quaresma eren els bunyols.
Per seguir la tradició cada any els continuem fen com a mínim una vegada, però no som els únics, els meus germans també en fan.
En una ocasió, sopant a l’escola d’hostaleria de Sant Narcís a Girona, va sortir a la conversa entre les persones que compartíem taula, el tema dels bunyols , en aquella taula l’atzar va fer que els que hi menjàvem fóssim de llocs molt diferents, si no recordo malament hi havia La Dolors Padilla filla de St. Feliu de Guíxols, que en l’actualitat viu a la Platja d’Aro, amb la seva parella, en Francesc Mates d’origen de Tarragona casat amb una noia de Palamós, i en Manel Ibarz de Blanes i la seva parella de Girona i finalment jo i la Carme que vivim a St. Joan de les Abadesses, dons va resultar que tots per quaresma fèiem els mateixos bunyols i tots els havíem heretat per tradició familiar.
Els ingredients
9 ous
1500 gr. de farina
500 gr. de sucre
30gr. Mantega
1 sobre de llevat en pols
pell de llimona ratllada
per si voleu més informació de com s’han de fer el bunyols de triangle de St. Feliu de Guíxols podeu clicar aquí
diumenge, 1 de març del 2009
Els meus alumnes.
Aquí podeu veure els meus “tutorats” de 2on. curs de mecanització de grau mitjà de l’IES Garrotxa d’Olot, són tots bona canalla. curs 2008-2009
El dia que va arribar l’ADSL
El 25 de febrer de 2008, es un dia important a la vida del Reixac, com diu l’enunciat va arribar el que es coneix com la banda ampla d’internet, però la realitat és , que no es molt ampla, un mega , avui els servidors ja ofereixen 6 meges o més, però com sempre els ciutadans que vivim a pagès som de segona categoria, hem hagut d’esperar 10 anys per tenir una connexió normal, fins ara el dia que teníem mes bona connectivitat funcionàvem a 50 ks. Amb l’agreujant que per funcionar teníem de disposar de dues línies telefòniques una per a parlar i l’altre exclusivament per internet, totes dues a uns preus desorbitats. Ningú ha fet res per ajudar-nos a millorar aquesta situació, aquest últims anys hem exposat aquet greuge que patim la gent que vivim a la muntanya a tots els estaments oficials, començant per el ministre d’indústria de l’Estat, passant per el conseller de la Generalitat, no hi ha hagut res a fer , fins hi tot com qui diu encara esperem contesta oficial .
Si que hem d’agrair la complicitat de Televall, el Consell Comarcal , i l’Ajuntament de ST. Joan de les Abadesses, i les empreses Sitit i Eurona.
Si que hem d’agrair la complicitat de Televall, el Consell Comarcal , i l’Ajuntament de ST. Joan de les Abadesses, i les empreses Sitit i Eurona.
Com podeu veure a la fotografia per tenir la banda ampla ha set necessari fer un desplegament inusual i gens econòmic, a pagès seguim sent ciutadans de segona fila!, que hi farem, sort en tenim que la bona gent d’aquet país ens ajuda amb la seva fidelitat venint cap de setmana rere cap de setmana, ara podreu gaudir en el Reixac d’una tecnologia similar a la que teniu a ciutat.
Gràcies amics i clients.
Gràcies amics i clients.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)