diumenge, 13 de març del 2011

Setmana Blanca... ni tan blanca ni tan negre

Aquestes son les estadístiques de la casa rural El Reixac de St. Joan de les Abadesses, d’aquest quinze dies de setmana blanca.

L’any passat els quinze dies que corresponien a l’entorn del carnaval varen tenir una ocupació total de 5 dies ( 3 allotjaments de 6,4 i 4 respectivament)

total 70 pernoctacions.

aquest any hem tingut una ocupació:

de allotjament de 6 persones, 11 dies, 66 pernoctacions

de allotjament de 4 persones, 12 dies, 48 pernoctacions

de allotjament de 4 persones, 13 dies, 52 pernoctacions

total .....................................................166 pernoctacions

representa un increment del 237% respecte l’any anterior.

El perfil dels hostes:

Famílies que en la majoria un dels pares era mestre o professor i l’altre s’ha muntat unes vacances, en alguns casos cap dels dos era professor, tenien professions liberals o eren autònoms.

Total hem tingut 11 entrades diferents, la procedència de Montpeller, Lloret, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Palafrugell, Sant Boi de Llobregat,Cunit, Arenys de Munt, Sant Cugat, i Barcelona

Estic d’acord amb la idea de la racionalització d’horaris i el repartiment de les vacances, la setmana blanca es l’inici duna manera diferent de repartir-les.

Pel que fa a la situació de crisi, també es veritat que avui hi ha moltes famílies que no poden, però això desgraciadament sempre serà i temo que s’incrementarà.

Pel que fa a les estadístiques que sortiran de la setmana blanca,no seran significatives ja que no hi ha precedents. estic convençut que si es repetís el proper any nosaltres les milloraríem.

Hi ha polítics que sempre posen els seus referents mirant al nord....diuen: “com a Europa, aixecar-nos més aviat, i a les 6 de la tarda tothom a casa...” de França cap amunt sempre ho han fet (vacances repartides) i no solsament per carnaval, també a la tardor i la primavera... i no quinze dies sinó tres setmanes i distribuïdes per regions (per facilitar la mobilitat i les activitats)

Aquesta qüestió de les vacances d’hivern, no sols te a veure amb l’ensenyament i amb les famílies, te una repercussió directa en l’economia, a nosaltres a El Reixac i a altres del nostre entorn ens ha permès fer mig agost al febrer...

L’altre cara de la moneda

De totes formes....tampoc hem de mirar sempre al nord, nosaltres som mediterranis i vivim d’una altre manera , la nostra cultura i a les nostres tradicions: es deuen a les hores de sol... que sempre es fonamenten amb les activitats a l’aire lliure. I tot això passa per gaudir del bon temps i el bon temps es a l’estiu...per tan escurçar les vacances a l’estiu va en perjudici del nostre benestar.

Si a Escòcia van a dormir a les 7 de la tarda es perquè ja fa 4 hores que no tenen llum, però a tots els del nord sens dubte el que esperen per vacances es poder venir al sud per gaudir del sol, de la llum, dels colors, del bon temps, de la nit i de la festa, del menjar,en definitiva de la nostra cultura...

Per tan som del sud i som diferents... que coi mirar sempre a Europa, son avorrits, estan sempre emprenyats, son insípids, solsament pensen en treballar, hi fa fred i es tot gris....

I el dia que els tens com a hostes a casa teva es giren com un mitjó, de seguida agafen color, se’ls posa una cara riallera, es quedarien per tota la vida , als dos dies ja xampurrejant la nostra llengua i fan previsions per quant es retirin “vindran a viure al sud” i et repeteixen “vosaltres aquí esteu a la glòria”...dons sí ... estem al mediterrani i som més pobres però més feliços.

Ferran Miquel

diumenge, 20 de febrer del 2011

Reconeixement per la Marina

ARCO 2011 i NOTODO.COM son els organitzadors del concurs fotogràfic FOTOACTITUDES, l’edició d’engany hi ha participat 18000 fotografies, 5825 sèries i 1600 fotògrafs.

La Marina Miquel amb la sèrie Txarango ha quedat finalista i classificada en 14ª posició ,

Més que digna a estat excel·lent el seu treball. I El Reixac ens enorgullim de la nostra filla.

El jurat de FOTOACTITUD 2010, està composat per els fotògrafs Chema Madoz i Eugenio Recuenco, l’embaixador de Keep Walking Project, Carlos Urroz, director de ARCOmadrid, Oliva Maria Rubio comissaria i directora de exposiciones de la Fàbrica y Pedro Anós Relationship Marketing Manager de Diageo Espanya.

Les fotos de la sèrie finalista son aquestes.




Felicitats per la Marina, que ha estat molt a prop d’aconseguir ser fotògraf oficial a ARCO2011 i exposar a ARCO2012

Podeu seguir el concurs clicant aquí

divendres, 18 de febrer del 2011

El Reixac , a la revista ZITRE


Zitre, és una revista online sobre un estil de vida saludable, de la mà d’una de les seves redactores l’Eugènia Esquerrà , avui ha publicat un reportatge sobre el Reixac , que us convidem a llegir.
Diu :
Avui us comparteixo alguna cosa diferent, perquè la vida saludable no només té a veure amb el menjar, també el temps lliure, el temps que ens dediquem a gaudir de les coses belles, a respirar aire pur, a gaudir del so del món. Tot això ens alimenta l’ànima, ens omple l’esperit i ens permet “desconnectar” o “recarregar d’energia”. Vull presentar-vos un lloc preciós on passar uns dies en contacte amb la natura, en un entorn muntanyós i amb uns amfitrions tan encantadors com excepcionals, la Carme i el Ferran, …i ens envien aquestes paraules
Seguiu llegint…..

dissabte, 29 de gener del 2011

Torna Txarango


En aquest linc podeu escoltar part de l’entrevista que va fer la ràdio de Sta.Parpetua de la Mogoda per el concert de Txarango d’avui a la nit…. En aquesta entrevista d’alguna manera hi podeu trobar l’esperit del Reixac, de la veu de l’Alguer i la musica dels seus companys descobrireu al final de l’entrevista les notes d’una bona cançó.


Però tindreu de fer-vos fans de Txarango Reggae en el seu facebook

dilluns, 24 de gener del 2011

Una bona selecció de fotos del Reixac

L’empresa “Rustical Travel” que treballa per el mercat angles, ha posat a internet una bona selecció de fotos del Reixac, tirades i triades de forma molt acurada, en aquest portal podeu fer-vos una bona idea de com es el Reixac i com poden ser unes bones vacances entre nosaltres.


Per veure totes les fotos cal clicar sobre cada una d’elles, et portarà a la pagina de “Rustical Travel” per tornar al blog del Reixac cal anar enrere cada vegada que cliquis una nova foto.




divendres, 24 de desembre del 2010

La importància de les Comunicacions

Fogonella pas obligat al 1600 per anar de St. Joan a Camprodon

Avui la conversa de sobretaula del piscolabis de la vigília de Nadal que venim celebrant els últims anys al bar de la Cooperativa entra d’altres coses hem parlat d’un document que acredita que un tal Jacinto Subirana que era Procurador General de la baronia de Sant Joan de les Abadesses amb 300 homes d’aquesta població varen obrir un camí carreter des de la Vall de Bianya per Capçacosta fins a la Plaça de Camprodon el document està datat el dia 5 de març de 1684.

La historia ens fa fer moltes preguntes :
Per a quina raó la gent de St. Joan tenia que facilitar les comunicacions de la Garrotxa amb la Vall de Camprodon?
Que coi i pintaven els nostres avantpassats en aquesta empresa?

Els Santjoanins per anar a Camprodon en aquella època pesaven per
Ogassai la parròquia de St. Cristòfol de Cavallera, i per anar a Olot i
la Vall de Bianya per el Collet de l'Home Mort.

I per anar a St. Pau de Seguries per on passaven?

Els únics ponts coneguts en aquella època per travessar el Ter eren el Pont Vell de St. Joan que facilitava l’accés a la vila als que venien de Ripoll , d'Ogassa , de la Vall de Ribes, i de la Vall de Camprodon, i a Camprodon el Pont Nou que facilitava sortir de Vila de Camprodon per anar cap a Ripoll via St. Joan i Ogassa o cap a Cerdanya via Vall de Ribes, per davant o per darrera de la Serra Cavallera respectivament.

Potser la contesta atans dubtes es que la gen de St. Joan varen establir una nova via de comunicació amb Camprodon, ja que a l'hivern pujar al Pla d’en Plata podia suposar un problema per la neu.... i anar a Bianya per el Coll de l’home Mort era el normal i des de allí per el Capsacosta arribar-se a Camprodon... ja està resolta l’incògnita solsament a calgut una mica de sentit comú.

Aquest document va aparèixer a la casa Subirana de Tragurà, el dia que la Família Rigat la va comprar, i avui aquest últims el custodien.

Tot plegat, si el document parlava d’un Jacinto Subirana i la casa on va aparèixer era Can Subirana, es dedueix que era en el lloc adequat, però el Procurador General de St. Joan vivia a Tragurà? o Tregurà era propietat de la Baronia de St. Joan?.

tot això qui ens ho contestarà?..... segueix la conversa, si vols pots
opinar.......

Ferran Miquel
24 de desembre de 2010

diumenge, 19 de desembre del 2010

Informació en el Punt diari

El diari d’ahir "El Punt" edició Girona, informava del retorn als escenaris del grup TXARANGO, per cert la noticia molt ben documentada feia justícia a un periodisme de rigor.

El perquè això ho posem al nostre blog:
En primer lloc un dels components de Txarango es l’Alguer l’hereu d’aquesta Casa i l’altre, la foto que acompanyava la noticia es de la Marina la pubilla del Reixac.

I la tercera satisfacció, que el concert va estar tot un èxit musical, social i com molt be varen dir des de l’escenari "el principi d’una gran aventura"

Felicitats ....